ELS HOMES DE LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA / GABRIEL ALOMAR
Gabriel Alomar és el candidat que, en les eleccions darreres, ha obtingut a la capital de Catalunya una major nombre de vots, després del President Macià. La seva victòria és neta, pura; el seu triomf, una alta consagración democràtica, un premi falaguer que li dóna el Poble per la fidelitat de tota una vida al servei dels ideals de llibertat.
Gabriel Alomar és President de la Unió Socialista de Catalunya des de la fundación del Partit. Ara ha estat elegit representant de Barcelona –la seva Metròpoli civil, la seva ideal entrevista ciutat futura de començaments de segle- en virtut de la conjunció electoral que el nostre Partit manté amb Esquerra Republicana de Catalunya. La seva representación serà, ultra una aportació preciosa i digníssima a la causa de Catalunya i de la llibertat dels homes, com una espècie de reincorporació ciudadana a la Pàtria nova, com una represa del seu diàleg quotidià amb Catalunya, interromput durant els anys darrers per les oligarquies dominadores, ineptes, pretensiones i reaccionàries en el fons.
La vida d’Alomar –personalment plàcida- és intel·lectualment com una flama. Arborat, en primera jovenesa, per la suggestió decadent de l’anarquisme, superà ben de pressa aquella etapa primària per incorporar-se al socialisme autèntic. I aportà un fons d’humanisme serè que comprensa, amnb la seva dolcesa, l’aspror massa vegades eixarreida d’un excessiu cientifisme pseudo-marxista, i una clara conciencia de la personalitat nacional de Catalunya. A vint anys escrivia, com ara mateix, uns articles densos, turgents mengívols, que donaven al Poble els ideals més renovadors embolcallats en suavitats clàssiques. I després, sempre, des de la seva Mallorca vessant de llum o a la Ciutat estimada, sempre ha tingut el mot-oportú, la paraula viril i vindicadora contra tots els abusos de poder del règim caigut.
La seva producción poètica –la que ell estima més, i tal vegada la millor- ha estat pensada i escrita exclusivamente en llengua catalana. Els seus primer llibres són en català. Les seves millor campanyes –entre les mil campanyes magnífiques que ha emprès- han estat fetes indistintamente en les dues principals llengües ibèriques, el català i el castellà, que domina per igual. Ha defensat, contra les desviacions xovinistes i malaltisses del nacionalisme català, la gran Espanya liberal i democràtica presentida; contra l’assimilisme de Castella, la lliure Catalunya renaixent. Les acusacions vagues i difuses –adreçades a ell pels estetes de la nostra política- de poc esperit racial queden desmentides amb conèixer només la seva història i els seus principals escrits.
GRANIER-BARRERA
Justícia Social, nº 1, 11 juliol de 1931
