Pertanyia a Esquerra Republicana. Li deien En Picarola. Tenia trenta.cinc anys i treballava al camp. Un vespre a ell, a En Miquel Pa i en Mateu Retat els engolí la fosca. Els tiraren dins el pou de Son Lluis. Un pou profund, sense aigua. Un cercador de … “sempre hi ha un cercador de qualque cosa que descobreix les veritats ocultes -sentí gemecs i s’apropà a la branca del pou. Colpit pel descobriment, demanà què passava. Una veu -la d’En Jaume, la d’En Mateu, la d’En Miquel? -li demanà una corda. Així mateix va dir, perquè l’home de dalt no el prengés pel Diable, que els havien tirat de viu en viu pel coll del pou. I que un d’ells s’havia destrossat abans d’arribar al cul que l’altre havia mort feia una estona. Ell estava copejat i amb una cama dolorida, possiblement rompuda. El cercador -¿per què sempre hi ha un cercador que descobreix les històries a mitges?- girà en coa disposat a trobar ajut i prop d’allí, una ombra, una ombra allargassada, agafà forma concreta de carn i os. Que feis prop del pou? Anau, i si no voleu acabar dedins, no heu sentit ni vist res. Naturalment el cercador tancà barres i donà mitja volta. Mai una recomanació no havia fet tant d’efecte amb tan poques paraules.
Autor: Antoni Vanrell
