(Palma s. XIX – XX) Sindicalista, sabater d’ofici. Afiliat a la Federació de Societats Obreres de Palma, el 1906 fundà les Joventuts Socialistes amb Antoni Marroig. Per discrepàncies amb Llorenç Bisbal Barceló. el 1913 abandonà la Federació Socialista Obrera de Balears -FSOB- i s’afilià a la Confederació Nacional de Treballadors –CNT-, per tornar novament a la Federació, de la qual seria president. El 1914, creà el Sindicat Obrer del Calçat, de tendència cenetista, i el 1920 fou secretari de la Federació Regional del Treball de la CNT. Tornat al socialisme, va esser nomenat secretari de la Unió General de Treballadors (1926-1931). Regidor de l’Ajuntament de Palma pel Front Únic Antimonàrquic, a les eleccions de 1931. Membre del Comitè Revolucionari de Mallorca, el 14 d’abril d’aquest any es feu càrrec de la Diputació. Fou mort a Palma durant la Guerra Civil.
Tenia uns cinquanta-cinc anys i vivia en Ets Hostalets. Treballava de sabater i gaudia d’una certa preponderància dins el Partit Socialista, cosa que li permeté ostentar el càrrec de regidor de l’Ajuntament. Empresonat en el Castell de Bellver, va ser posat en llibertat, un vespre. Possiblement l’assassinaren en el cementiri de Porreres.
Nascut a Palma el 1881 i assassinat al cementiri de Porreres el 1936. Fou un destacat militant de l’esquerra, pasant per varies organitzacions com el PSOE, la UGT, la CNT o el PSI, El 1904 el trobem col·laborant amb la revista Natura, però des de 1906 es mogué en entorns socialistes, essent, el 1908, president de l’agrupació socialista de Palma. Durant aquest any publicà Historia de la organización obrera en Mallorca a les pàgines d’El Obrero Balear. A partir de 1911 s’enfrontà amb el líder socialista Llorens Bisbal, allunyant-se del socialisme. El 1912 el trobem representant a La Igualdad a Menorca, on hi anà per explicar la vaga dels sabaters i recollir recolzament dels obrers d’aquesta illa, fent un míting davant uns 600 treballadors . Des de 1912 també espigué en contacte amb el col·lectiu que fundà el periòdic El Rayo. Cap el 1914 fundà, juntament amb Salvà u Corcero, una nova associació de sabaters, el Sindicat d’Obrers del Calçat, adherida a la CNT. I a l’agost d’aquest mateix any apareéis com a secretari de la recent constituïda Federació Regional de Solidariat Obrera. Durant 1919 i 1920 feu mítines a varis pobles, ocupant-se aquest darrer anys de le secretaria de la Federació Regional del Treball, essent substituït per Miguel Rigo a l’any següent. El 10 de juny de 1920 el trobem també presidint la conferència de Joan Peiró a l’Ateneu Sindicalista de Palma, així com també participà en l’Assemblea Nacional de la Federació Nacional de Vidriers i Similars, celebrada a Palma, al Teatre Balear. La seva intervenció va provocar moments de tensió entre socialistes i anarquistes. També durant aquest mes apareéis com a secretari general del primer comitè del Sindicat d’Obrers Constructors del Calçat. I el 25 de juliol de 1920, feu una conferència a la Casa del Poble amb el títol “La jornada de vuit hores i les hores extraordinaries”. A l’agost de 1920, apareix como a secretari de la Federació Regional del Treball de Mallorca. Ja el 1923 apareix en un acte contra la sindicació forçada. I el 1923 feu secretari de la societat La Emancipación. Aquest any va participar com a orador, en nom de la Federació Local de Sindicats Únics, en un míting el día 6 de maig, en el Tatre Balear, amb motiu de protestar contra el terrorisme a Catalunya i altres llocs d’España. L’acte fou organitzat pel PRF, l’Ateneu Sindicalista, el PC i la Federació Local de Sindicats Únics. També participà, en nom del Sindicat d’OV en el miting organitzat pel comité de vafa de fàbrica Escapa, de Santa Catalina, del día 3 de juny de 1923, en el Teatre Victòria, per donar a conèixer l’etat de la vaga. Il·legalitzada la CNT, el maig de 1926 ingressà a la UGT, essent secretari de la mateixa fins el 1931. Aquest any fou expulsat de l’agrupació socialista i fundà el Partit Socialista Independent. Durant la Segona República fou regidor de l’ajuntament de Palma. Fou assessinat el 1936 pels feixistes al cementiri de Porreres.
Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 287
