Trenta-sis anys. Casat. Viatjava de Menorca a Barcelona amb el vaixell Ciutadella, quan va ser pres i traslladat a aigües mallorquines. L’empresonaren a Can Mir i dia denou de novembre del trenta-set comparegué davant el Consell de Guerra constituït a l’Audiència Territorial, acusat de cometre el deliecte de rebel·lió. El condemnaren a mort i l’executaren el tres d’abril del trenta-vuit. Quan el detingueren exercia de mestre d’ecola de Ferreries. Era home jove, molt valent i decidit. La nit que el posaren en capella, Farré va demanar la companyia de qualque pres per no trobar-se tan sol. Entre tots el companys, va sol·licitar la presència d’un altra mestre d’escola, Gabriel Coll, perquè era un home que ja havia estat sotmés a judici i no podia agreujar la seva situació el fet que es pública l’amistat que mantenien. Mentre s’escolaven les hores, va anar fent entrega de les seves pertinences a Coll, perquè l’endemà les distribuís. Fumava amb broquet, Farré, i l’hi va entregar amb el prec que el fes, arribar a un pres que desitjava tenir.ne un. “Jo, tanmateix -afegi- d’aquí a demà tenc assegurada la blancor de la dentadura”. Va tenir un record per a la seva escola: “Voldria que qualque dia posassin el meu nom a l’escola de Ferreries”. I a la matinada va trencar el son dels presos amb un crit d’acomiadament, que volier ser la ferma esperança: “Companys, visca la República”.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 65
