Memorial

Vivia a Felanitx i treballava de pescador. Era casat i tenia trenta-quatre anys, quan el dugueren a la Ciutat de Mallorca, a Son Puigdorfila, i l’assassinaren, dia tres d’octubre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-nou anys. Fadrí. Tot i que era nascut a Tarragona, era fill de pare andalús i criat a la Ciutat de Mallorca. Va cursar els estudis de magisteri a l’Escola Normal, encara que a penes exercí de mestre, perquè ocupà el càrrec de secretari de l’Ajuntament de Santa Eugenia i d’Algaida. Home inquiet, estudiava d’advocat […]

Tenia trenta-tres anys. Era picapedrer i vivia a la Ciutat de Mallorca. Él detingueren el trenta de setembre del trenta-sis i supòs que un vespre el posaren en llibertat. Possible ment les seves despulles, com les de molts de desapareguts, reposen al cementiri de Porreres. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

Tenia uns quaranta anys i era casat. El seu ofici: pescador. No mantenia cap mena d’activitat política, cosa que fa gairebé inexplicable la seva mort. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

La seva història és totalment desconeguda. Morí. El mataren, això es cert. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

Palma Era casat. La seva breu, però intensa història de lluita, fou segada en el Fort d’Illetes el vint-i-u de novembre del trenta-sis. Dos dies abans, havia comparegut davant un Consell de Guerra, acusat de trair el Ban signat pel General Goded el denou de juliol. Jesús Gabaldón era a Menorca quan es produï la […]

Esporles Li deien En Manxador. Pertanyia al Partit Socialista i treballava de carboner. El jutja ren, juntament amb una llarguíssima llista de paisans seus, el catorze de juny del trenta vuit, a l’Institut Ramon Llull de la Ciutat de Mallorca. Condemnat a pena de mort per adhesió a la rebel·lió, la sentència fou execu tada […]

Manacor Li deien En Ginjola. Tenia vint-i-set anys i treballava de picapedrer. Era un home molt perseguit, perquè mantenia una militància activa en el Partit Comunista i les vetllades, a ca seva, impartia lliçons de marxisme a qui el volia escoltar. El detingueren el vuit de gener del trenta-set en una possessió animenada Es Fangar […]

Tenia quaranta-dos anys i era casat. Treballava de llauner. L’u d’octubre del trenta-sis se l’endugueren juntament amb Gabriel Sastre, i els mataren a trets a la possessió dee Son Pardo, situada a la carretera de Sóller. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

Tenia uns trenta-cin anys i no demostrava gaire por dins Can Mir. Parlava. Parlava de la guerra, Un dia el cridaren i ningú no sabia ben bé per què el cridaven. L’endemà ho saberen. Ell, juntament amb Simó Fullana, Joan Avila i Vicenç Forniers, foren els primers presos de Can Mir assassinats a les carreteres. […]

Treballava d’ebenista i era l’encarregat d’un magatzem de fusta. Tenia quaranta-un anys i era casat. Membre d’Esquerra Republicana, ostentà el càrrec de tinent de batle. Desaparegué la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis i, possiblement, morí a Son Coletes.Joan Fullana Ramis -de sa Viuda– era regidor republicà, responsable d’Hisenda. Morí la segona quinzena d’agost […]

Li deien En Polit. Treballava de sabater. Tenia cinquanta-un anys i era casat. L’assassinaren a Son Coletes el vint-i-cinc de juliol del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

No he pogut esbrinar les raons per les quals el mataren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 74

Magdalena Garau Pelegrí. ´Lo único que queremos es recuperar a nuestra gente´ MARIA LÓPEZ. PALMA. “Le advirtieron que tenía que esconderse, porque estaban deteniendo a mucha gente. Se ocultó en la cantera donde trabajaba que era como un laberinto y aunque allí fue donde buscaron primero, no le encontraron. Mi abuela había sido niñera del […]

Pertanyía al Partit Socialista i era sabater. L’assassinaren a Porreres. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 73

Li deien En Mola. Treballava de fuster i era casat. Tenia quaranta-sis anys. Desaparegué de ca seva el mes d’agost del trenta-sis i fou assassinat el dotze de novembre següent, possiblement a Son Coletes de Manacor o a la La Creu de Porreres. Pertanyia a Esquerra Republicana. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, […]

Tenia uns cinquanta anys. Pertanya al Partit Socialista i era redactor del diari El Dia. Tots els comentaris que he pogut recollir referents a la seva actuació pública, reflecteixen la imatge d’un home molt moderat, discret. Tot i això, el tancaren a Can Mir i va formar part de la primera remesa d’assassinats que es […]

Pertanyia al Partit Socialista i era impressor. L’assassinaren a l’hemicicle del cementiri-nou de la Ciutat de Mallorca, el vint-i-sis de novembre del trenta-sis. Tenia cinquanta-dos anys i era casat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 73

Era picapedrer i dia dotze d’agost del trenta-sis, fou detringut per agents de l’Autoritat. Va romandre empresonat un poc més de cinc mesos: dia vint-i-dos de gener de l’any sugüent, se l’emportaren cap a un destí deconegut. Possiblement morí al cementiri de Porreras. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 73

Seixanta anys. Fadrí. La seva mort es produí fora del temps de la repressió. Fins i tot anys després acabada la guerra. Morí el desset d’octubre del quaranta-cinc, prop del cementiri, a conseqüència de ferides Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 73

Li deien En Gallet. Vint-i-vuit anys. Fadrí. Pertanyia al Partit Socialista i havia estat president de la Casa del Poble. Quan es va produir el desembarcament de les tropes comandades pel capità Bayo, va quedar en zona republicana, car vivia a Porto Cristo i aconseguí, juntament amb el batle Joan Parera, que els milicians no […]

Trenta-set anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i era mestre d’obres. Li deien En Cap Pla i vivia a Vilafranca. Era un home molt emprenedor i fou el primer que instal·là a aquest poble, una fàbrica de ciment portland. Temorenc d’allò que li pogués succeir, s’amagà per foravila tot just esclatat l’alçament militar. No tenia […]

Ciutat de Mallorca Nomia Rafel i era d’Ets Hostalets. En canvi ningú no el coneixia pel seu cognom, sinó pel malnom d’ “Es Francès”, d’ençà que va casar se amb una francesa. Era Es Francès, En Rafel Es Francès, i no he tingut possibilitat humana d’esbrinar la seva procedència. Localitzar la seva esposa ha estat […]

Mort. Al cap dels anys, el seu nom únicament es un esglaó més per afegir al llarg victimari republicà.  Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 72

Talla mitjana. Rossenc. Tenia uns trenta-cinc anys i vivia a la Ciutat de Mallorca. Formà part del primer grup d’homes que tragueren de Can Mir per executar-los. Foren quatre, exactament: Joan Ávila, Ramon Fuster, Simó Fullana i Vicenç Forniers. L’inspector de policia, Ramonell, els engrillonà i va fer-se’n càrrec. Antoni Canyelles, que en aquells moments […]

Li deien En Guillem Puig i tenia vuitanta anys, massa anys per fer la guerra. Quan els primers dies d’agost del trenta-sis s’estabilitzà el front de Porto Cristo, decidí regugiar-se amb la seva esposa i la família del seu fill Tomeu, en una caseta de foravila, per tal de defugir els bombardeigs. Doncs, bé, un […]

Li deien En Puig. Quaranta-cinc anys. Casat. Treballava de picapedrer. Quan va produir-se el desembarcament de les tropes de Bayo a Porto Cristo, va arreplegar la familia i es refugià en una caseta de foravilla. Temia els bombardeigs i va trobar-se amb la mort de cara. Un feixista, que passarà a la història de la […]

Quan el mataren, dents de foc en el pít? Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 70

Vint-i-tres anys. Fadrí. El seu record és. senzillament, una taca de sang. Era executat el vint de maig del trenta-nou, a les sis del matí, possiblement a Illetes. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 70

Tenia trenta-vuit anys i era casat. La nit del deu a l’onze d’octubre del trenta-sis, l’assassinaren a la carretera que condueix al cementiri de la ciutat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 70

Li deien En Terna. Pertanyia a Esquerra Republicana. Tot i aquesta militància, els motius de la seva mort no apareixen massa clars. Sembla que era protestant i, això, suposava un handicap suficientment important com per no viure tranquil a la Mallorca del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 70

Casat. Era carrabiner a S’Arracó. Dia vint-i-tres de juliol del trenta-sis, ell i un altre carrabiner anomenat Cabrera, es trobaven de servei per la costa i, quan retornaren a S’Arracó, s’assabentaren per la gent que trobaven a l’entrada del poble, que havien arribat tropes per fer-se càrrec del poder. Preocupats, decidiren refugiar-se a la muntanya, […]

Cinquanta-dos anys. Casat. Ignor la seva professió: sols sé d’ell que pertanyia a la PDF. El mataren a la carretera de S’Indioteria, la nit del trenta-u d’agost del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 69

El trobaren mort el tretze de setembre del trenta-sis a la possessió S’Alqueria Blanca, siutada a la carretera que uneix  Porreres amb Felanitx. Portava dos dies mort, car sembla cert qaue l’assassinaren a les cinc de l’horabaixa del dia onze, disparant-li dos trets al cap. Quin era el seu ofici? Quin era el deute que […]

Trenta-un anys. Casat. Pertanyia al Partit Comunista i era sabater. El detingueren a ca seva i l’afusellaren la nit del dotze d’agost del trenta-sis a l’Amanecer, juntament amb Antoni Garau i Cristòfol Guardiola. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 68

Era d’Esquerra Republicana i conduïa un camió. Se suposa que el mataren per la barriada ciutadana de l’Amanecer. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 68