Li deien En Guillem Puig i tenia vuitanta anys, massa anys per fer la guerra. Quan els primers dies d’agost del trenta-sis s’estabilitzà el front de Porto Cristo, decidí regugiar-se amb la seva esposa i la família del seu fill Tomeu, en una caseta de foravila, per tal de defugir els bombardeigs. Doncs, bé, un dels personatges més llegandaris de la criminologia mallorquina, pagè de Manacor, s’adreçà a la caseta i els acusà de voler-se passar als rojos. Discutiren “No volem saber res de la guerra”. “Vos voleu passar als rojos amb els nins, els matalassos, els pollastres i les paelles”. “Deixa’m. El personatge pagès de Manacor, furiós, disparà sobre el vell Puig i el matà. Disparà contra el fill i el ferí. La llei de l’escopeta havia decidit que sí, que efectivament volien passar-se als rojos. Era el denou d’agost del trenta-sis.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 71
