Ciutat de Mallorca
Nomia Rafel i era d’Ets Hostalets. En canvi ningú no el coneixia pel seu cognom, sinó pel malnom d’ “Es Francès”, d’ençà que va casar se amb una francesa. Era Es Francès, En Rafel Es Francès, i no he tingut possibilitat humana d’esbrinar la seva procedència. Localitzar la seva esposa ha estat impossible: la repatriaren i el consulat no serva les llistes d’embarcament d’aquella època. El cas és que Es Francès no realitzava cap mena d’activitat política. Ni tan sols era afiliat a cap partit. Mantenia amistat amb Antoni Ribas i Galiana i li proporcionà aixopluc a la seva casa, situada al carrer de Santanyí de la Ciutat de Mallorca. El vint-i-vuit de setembre del trenta sis, la policia i els milicians rodejaren la casa i acordonaren sigillosament la illeta per evitar l’escapada. Va ser una caça ben espectacular. Homes, homes, homes, rodejant la casa. Un milicià va aconseguir llençar un parell de bombes de fum dins una estança i, quan els dos assitiats sortiren, gairebé asfixiats, canta ren les escopetes des de tots els cantons. Es Francès i Ribas caigueren morts.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 72
