Arxiu
Discurs J.M.Llompart a la Diada per l’Autonomia 1977
Manifest Assemblea Democràtica de Mallorca 1976
Jornades d’Història Contemporània 2023 UIB
Conferència Aurora Picornell: història, memòria, antropologia
Centenari Associació per la Cultura de Mallorca
ENTREVISTA A MATILDE GOMILA
Matilde Gomila (1947-) és una figura central per a poder conèixer l’antifranquisme a Menorca. Filla de d’una companya de presó de la dirigent comunista Matilde Landa a Palma, Francisca Juanico Salas, i d’una familia integrada en la lluita per la República, fou membre del PCE durant el tardofranquisme i la transició, essent també la única […]
ENTREVISTA A MIQUEL ÀNGEL RIERA
Miquel Àngel Riera i Ximenis (1955-) fou una de les personalitats destacades dins el món de l’esquerra alternativa a Mallorca durant el tardofranquisme i la transició, desenvolupant en segona línia unes tasques que, sense dubte, ens permeten oferir una altra mirada a tota la transició democràtica. La seva pertinença al Moviment Comunista de les Illes, (MCI) així […]
ENTREVISTA A CARME COLL
Carme Coll Truyol (Ferreries,1950-) és una política, activista i assessora internacional menorquina que ha radicat gran part de la seva activitat política a Catalunya, a Mollet del Vallès pel PSUC i al districte barceloní de Sant Andreu del Palomar pels Comuns. Ella va participar en esdeveniments com la constitució del primer ajuntament democràtic de Mollet […]
Ruta per Palma: 150 anys de la I República
El passat 11 de febrer es va dur a terme una ruta guiada pel centre de Palma, amb motiu del 150è aniversari de la proclamació de la Primera República (11/02/1873), amb la finalitat de visitar alguns dels indrets urbans més significatius per al republicanisme del Sexenni Democràtic a la ciutat. La ruta fou dirigida per […]
BALANÇ 2022
El projecte cultural i de recuperació de la memòria històrica Arrels Democràtiques ha portat a terme els següents projectes durant l’any 2022, que han permès fer una passa endavant en els objectius d’investigació i divulgació històrica de les Fundacions Darder-Mascaró i la fundació Ateneu de Comissions Obreres: Tot plegat ha estat possible gràcies a la […]
QUÈ ÉS EL MEMORIAL?
El Memorial que ha emprès Arrels Democràtiques és un dels grans projectes elaborats durant l’any 2022, i que ens aporta més llum sobre la foscor d’una part de la història que, tot i ésser contínuament recordada, presenta llacunes: les víctimes de la repressió franquista durant la Guerra Civil. De sobres coneguda i estudiada aquella obscura […]
IV Jornades d’Història del Moviment Obrer
150è Aniversari Primera República
El Museu de l’Educació d’Inca i el patrimoni educatiu de les Illes
MUSEU DE L’EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS El Museu de l’Educació és un centre d’interpretació del patrimoni educatiu de les Illes Balears. El seu precedent és el Museu Pedagògic creat per l’inspector d’Educació Joan Capó i Valls de Padrines l’any 1918, una institució de gran prestigi per al món de l’educació de l’època inspirada en […]
Presentació Mallorquinismes: una història oral. Identitat, cultura, societat i política
Mallorquinismes: una història oral. Identitat, cultura, societat i política és el llibre fruit de vint-i-dues entrevistes realitzades pels historiadors i investigadors Miquel Vidal i José María Gago. Aquest treball s’emmarca dins el projecte Arrels Democràtiques de les Fundacions Darder Mascaró i la Fundació Ateneu de Comissions Obreres. Al llibre no hi trobareu les entrevistes transcrites […]
Riera Palmer, Joan
Felanitx Casat. Brigada d’Infanteria. El vaixell en el qual viatjava havia estat pres entre Menorca i Barcelona. Sotmès, el vint de novembre del trenta-sis, a Consell de Guerra, va ser con demnat a mort i afusellat l’endemà, en el Fort d’Illetes. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 145.
Ramírez Rodríguez, Manuel
El mataren. La seva història personal no ha estat possible recuperar-la. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 140
Martorell, Miquel
Orient L’assassinaren en el pont d’Inca. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 103
Caldentey Cabrer, Miquel
Manacor Tenia vint-i-vuit anys i desaparegué la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 44
Caldentey Sansó, Bartomeu
Manacor Li deien En Coqueta. Tenia quaranta-cin anys i era casat. Treballava de fuster. Pertanyia a Esquerra Republicana. Al marge de l’afiliació, el seu políticisme venia en certa manera imposat per un fermall familiar: era cunyat del batle Garanya i la seva esposa, Maria Amer, treballava de cuinera en el Grup Escolar. El denou de […]
Alemany Font, Gaspar
Andratx Li deien En Gaspar Esperança. Quaranta-dos anys. Casat. Era mariner d’ofici i membre del Partit Socialista. No va sobreviure el primer any de repressió. El vint-i-nou de desembre l’afusellaren a Sa Teulera, entre la Ciutat de Mallorca i Gènova. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 20
Bernat Bisañez, Josep
Palma Tenia uns vint-i-sis anys. Treballava d’impresor i exercia el càrrec de Secretaria del Comitè Executiu del Partit Socialista. Un vespre va desaparèixer. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 36
Bernat Pericàs, Josep
Caimari Li deien En Mogetins. Uns trenta anys. Casat. Treballava de foraviler i era tingut per un home d’esquerres. Quan esclatà la rebel·lió militar s’amagà a la serra i pogué sostreure’s a la persecució dels caçadors feixistes, fins a la darrera lluna d’agost. La matinada del primer de setembre va aparèixer en una cuneta de […]
Vives, Sebastià
Son Servera Li deien en Pallonga. Uns seixanta anys. Casat. Havia estat emigrat per les Amèriques i vivia de rendes. Així mateix, asseguren que havia regentat un magatzem, però el trenta-sis se n’havia desfet. Quant a la seva ideologia, puc afirmar que era republicana, encara que no militava a cap partit. Passà que, a ca […]
Vila Amengual, Julià
Santanyí Vint-i-vuit anys. Fadrí. Era empleat de l’Ajuntament i el secretari d’Esquerra Republicana. A més, dirigia una publicació anomenada “Nuestro Pueblo” de signe clarament reivindicatiu. A Julià Vula l’empresonaren en el Castell de Bellver i allí va romandre fins als primers dies del mes de gener del trenta-set. Un vespre li comunicaren que el posaven […]
Vidal Asenció, José
Trenta-cinc anys. Fadrí. Jornaler. Es trobava accidentalment a la Ciutat de Mallorca. Accidentalment també degueren saber que era d’esquerres i l’afussellaren a la paret del cementiri de la ciutat, la nit del vinti-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 179.
Vicens, Macià
Sencelles Uns trenta anys. Casat. Treballava de foraviler i pertanyia al Partit Comunista. uan va assabentar-se de les primeres detencions, va acudir a casa d0un senyor ric del poble, per fer-li patent la seva preocupació. “Jo no m’he amagat, perquè no he fet mal”. El senyor el va aconhortar: “No et preocupis. Ves-te’n tranquil i […]
Vicens, Sebastià
Calvià Li deien En Tià des Lassos. Formà part d’una expedició de vuit homes del poble, assassinats a Palma Nova. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 178.
Verger Ensenyat, Macià
Quaranta anys. Casat. Li deien En Caragol i era foraviler. Abans, però, havia provat fortuna a Cuba. Ignaor qualsevol circumstància entorn a la seva mort. Fins i tot ignor amb certesa la seva procedència. Sembla que era nascut a Calvià efectivament, encara que qualque informador m’ha assegurat que era del poble veí: de Capdellà. Capellà, […]
Vera, Juan
Denou anys. Fadrí. Es trobava accidentalment a la Ciutat de Mallorca quan esclatà la rebel·lió militar. Poques coses més en puc saber. No se li coneixia cap professió i ignor quines rancúnies pogué despertar un jove de pas per terra estranya. El mataren la nit del vint-i-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis, a la paret […]
Valls Gili, Josep
Manacor Li deien En Birombo. Vint-i-sis anys. Fadrí. Jornaler. Possiblement l’empresonaren a Manacor el setze d’agost del trenta-sis i l’assassinaren quatre dies després, a Son Coletes, juntament amb una llarga teringa d’homes, de la qual formaven part el seu pare i el seu germà. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 176.
Valls Gili, Ventura
Manacor Li deien En Birombo. Denou anys. Fadrí. Jornaler. L’assassinaren a Son Coletes la nit del vint d’agost del trenta-sis i mesclà la sang amb la del seu pare i la del seu germà. Pels carrers de Manacor feixista, la seva mare, enfollida, cridava venjança. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 176-177.
Tur Viñas, Narcís
Quaranta-sis anys. Casat. Treballava de talabarder i el mataren, llunyana la guerra, quan la dictadura havia apaivagat la major part dels focus de resistència. Morí a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca, a les sis hores del trenta de setembre del quaranta-dos. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 175.
Torres Marí, Vicenç
Vint-i.vuit anys. Casat. Nascut a Eivissa, vivia a la Ciutat de Mallorca: carrer de Son Massanet. Conec la seva mort; morí a l’hemicicle del cementiri nou de la ciutat, el denou de gener del trenta-set. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.
Torres, Joan
Palma Tenia uns trenta anys i vivia en el carrer de la Missió. Era anarquista i treballava en una impremta. No han perdurat les seves petjades. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.
