El passat 11 de febrer es va dur a terme una ruta guiada pel centre de Palma, amb motiu del 150è aniversari de la proclamació de la Primera República (11/02/1873), amb la finalitat de visitar alguns dels indrets urbans més significatius per al republicanisme del Sexenni Democràtic a la ciutat. La ruta fou dirigida per la historiadora Catalina Martorell, especialitzada en estudis de republicanisme. Ella ens proporcionà un resum dels punts d’interès que podem trobar al centre de la ciutat entorn d’aquesta temàtica:
1) Plaça de la Reina: enderrocament de l’estàtua d’Isabel II durant la Revolució de Setembre de 1868 i primer enderrocament del llenç de murada a la zona de la Llonja/Drassanes (març de 1873)
2) Carrer de la Soledat: Casino Republicà Central. Espai polític on s’hi reuniren els republicans i on també crearen una escola de primària i una per a obrers. El 1870 hi havia cent dones que acudien a l’escola. També tenien biblioteca i gabinet de lectura.
3) Plaça del Rosari (abans mestre Colom): Placa en homenatge als Agermanats en motiu de la manifestació popular organitzada pels republicans i obrers de Mallorca el 1870.
4) Plaça de Cort: iniciatives municipals del consistori republicà de 1873 amb Gabriel Oliver com a batle. S’intentà dur a terme la separació de l’Església i l’Estat, un impuls de l’educació o la creació d’una milícia de Voluntaris de la República, entre d’altres.
5) Carrer de Terra Santa: Centre Federal de Societats Obreres i el naixement del moviment obrer. El gener de 1870 s’adheriren a la Internacional anarquista. Un dels seus principals dirigents va ser Francesc Tomàs Oliver, que va viure els fets revolucionaris d’Alcoi de 1873.
6) Plaça Sant Francesc: Casal Villalonga-Escalades. Aquí va viure Antoni Villalonga Pérez, un dels líders del republicanisme federal de Mallorca que va ser seguidor de Francesc Pi i Margall tota la seva vida. El 1872 va ser batle de Palma i el 1873 va ser diputat a Corts.
7) Plaça del Pes de la Palla: seu de la Unió Obrera Balear. El 1881 els republicans es reorganitzaren i crearen una nova mútua, escola i cooperativa. Al capdavant hi continuaren les dones que havien tengut un paper important durant el 1873 com Magdalena Bonet i Francisca Vidal.
8) Cementiri de Palma. Avui no l’hem visitat però aquí es troba la tomba monumental que alçà el poble el 1872 al pare del republicanisme federal de Mallorca, Miquel Quetglas Bauzà el qual morí un any abans de veure proclamada la I República.
