Binissalem
Vint-i-tres anys. No se li coneixia afiliació política. Era fadrí i treballava amb la brigada del tren de Binissalem. El desset d’agost del trenta-sis, a la una del migdia, es presentaren a ca seva un parell de falangistes. Volien detenir-lo, però no hi era. La seva germana jurà i perjurà que ignorava el seu parador, tot i que sabia que era a treballar amb la brigada prop d’Es Cocó, entre Binissalem i Lloseta. Un cosí seu, ciutadà, que s’havia refugiat a ca seva per defugir el perill dels bombardeigs, es traslladà allí, tot d’una que hagueren fuit. Era l’hora de la migdiada i, Bartomeu, dormia sota un garrover. Quan s’assabentà de la nova, no creia que li volguessin malbé. Decidí presentar-se voluntàriament. Podria ser -pensava- que m’hagués passat el termini de presentar-me a files. Agafà la bicicleta i tornà al poble. Davant l’Ajuntament, un grup de falangistes gairebé aplaudiren. Un d’ells, burle ta, exclamà: “Així m’agrada! Ens has estalviat la feina d’haver-te de cercar”. Traslladat a la Ciutat de Mallorca i tancat a Can Mir, el mateix desset d’agost, a les onze de la nit, li comunicaren si volia confessar-se. La mateixa proposta feren a dos homes més: Mateu Barceló i Bernat Vallès. Sembla que tots tres foren assassinats a Manacor.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 159.
