Alaró
Cinquanta anys. Casat. Li deien Sa Maquineta i treballava de sabater, com tants i tants homes del poble. Pertanyia al Partit Socialista i era el batle. Un home de seny, un home mesurat. Els vells el recorden. Ha quedat com un eco la seva veu. “”Calma, calma!” Demanava calma sempre que les veus s’alçaven de to. Quan esclatà la revolta militar, va refugiar-se a qualque amagatall desconegut, però els seus familiars patien per la seva dissort. Calia -pensaren- posar-lo fora de perill, perquè els escamots de falangistes rastrejaven pam a pam el poble per tal de trobar-lo. Sembla que un sacerdot de la Ciutat de Mallorca havia estat alletat per la mare de Pere Rosselló i va prometre intercedir a favor seu. La primera passa que havia de fer el batle foragitat era la d’entregar-se i així ho féu en mala hora. L’assassinaren en el cementiri de la ciutat, el quatre de desembre del trenta-sis. L’endemà, dia cinc, un presoner d’Alaró, neguitós per la manca de noticies que envoltava la desaparició de Sa Maquineta, va atrevir-se a demanar a un guàrdia de seguretat: “Escolti, no han duit un tal Pere Rosselló”. La responta va ser una mirada burlesca i una frase breu: ¡No piensen más en él.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 152.
