Castell de Bellver, els moderns Jovellanos, Memoria Civil, núm. 34, Baleares, 24 agosto 1986, Antoni Oliver
El Castell de Bellver, va esser també convertit, per les autoritats feixistes, a partir de juliol de 1936 en improvisada presó. Segons diferents testimonis consultats, hi va arribar a haver-hi prop de vuicentes persones detingudes, Els reclusos estaven a les cel·les que envolten el pati, i, també als torreons, alguns dels quals eren utilitzats com a cel·les d’aillament, on hi restaven els incomunicats.
El nombre de persones apinyades a cada cel·la era molt variable. Des de set o vuit, fins a una vintena, segons la superficie de cada cambra. Els presos dormien a terra, amb una màrfega, molt prima. Algunsa de les habitacions estava empedrada, fentse, insuportable estar-hi ajagut. Les condicions higièniques molt dolentes, amb tres escusats, per vuicentes persones, Només existia una dutxa i els presos s’hi rentaven, les aixelles amb vinagre, per matar els paràsits.
L’horari penitenciàri no variava gaire segons l’època de l’any. Invariablement s’aixecaven a les vuit del matí, En aquesta hora es repartia un tassó d’aigua, amb llet condensada, que els detinguts, recollien, d’una caldera, passant de un en un. A la una del migdia es dinava, inefablement de mongetes, i alguna vegada de boniatos bollits, sovint amb terra, o sopes. A les vuit del capvespre es sopava, i, a continuació, damunt les nou, els obligaven ja a dormir. Com a anècdota significativa es conta, que el día de Nadal de 1936 s’alterà la dieta normal del centre penitenciari.
No es realitzava, de forma obligatòria cap treball, excepte la neteja i un pres comú, acusat de contraban de tabac, era el cuiner, En el castell, a diferéncia de altres centres de reclussió no hi havia metge oficial. No obstant sempre es trobava algun pres metge de professió, que feia el posible per a ajudar en els seus companys. Com era habitual a altres presons, els soldats es comunicaven amb els presos coneguts, i els ajudaven, en la mesura que podien, anant a comprar, per exemple, aspirines, o tabac.
Els oficials són encara recordats pel seu feixisme militant. En el Castell de Bellver els presos no podien rebre cap visista. Les anècdotes i incidents varen esser nombrosos. Es significatiu que, a l’any 1936, qualque presoner va arribar a pagar una pesseta per obtenir uns alls, amb el fi de donar un gust una mica diferent a les mongetes.
La roba la rentaven els familiars dels reclussos, ja que, en el castell, en només una aixeta al pati no es podien més que rebejar els plats.
Als primers mesos no es tragueren detinguts. Es possible que ho començassin a fer a partir de 1937, en que de forma alternativa, es cridava una saca a Ca’n Mir i una altra en es castell. Els condemnats a mort entraven en capella, a una cel·la aïllada, i a la dematinada es sentia la descàrrega compacta.
En el castell , a diferència de en el vaixell Jaume I, i com a Ca’n Mir, els presos eren fitxats. A la fitxa constava, a més de la filiació, la pertinença al partit polític, de cada detingut. El recompte sembla esser que no era frequent, i es feia irregularment. Les condicions de vida en el castell tal vegada fossin les mes dures, si no es té en comte el Jaume I on realment eren infernals.
Día 12 d’octubre de 1936 es produí, en els Castell de Bellver, un incident força important. En el torrelló major del castell onejava una bandera que, degut al reflex del sol, o, segons altres fonts consultades, a la pluja que va destenyir la veta vermella deixant veure el morat primitiu, semblava republicana. Alguns presos, assabentats d’aquest fet el comentaren. Aleshores el tinent Gomila que estava de guàrdia, va denunciar el fet a l’autoritat superior. A la tarda els presos varen ésser obligats a formar en dues files indies i el tinent Gomila que havia denunciat el fet diguent que s’havia produït un avalot, va assenyalar tres presos, com a culpables de l’incident, fixant-se en els qie anaven sense afaitar. Aquestes tres persones, varen ésser sotmeses a Consell de Guerra sumaríssim, i afusellades, a la dematinada seüent.
Homenatge en el Castell de Bellver als represaliats a l’Illa arran de l’alçament del 36
