Vaixell Jaume I, l’infern dins la bodega, Memoria Civil, núm. 33, Baleares, 17 agosto 1986, Antoni Oliver
El vaixell Jaume I va servir també de presó, durant un període que avarca del 25 de juliol de 1936, fins a mitjans setembre del mateix any. Les condicions de vida eran particularment dures. Qualificades de infernals per persones que hi restaren alguns mesos. Els presos, aproximadament quatre cents, estaven amuntegats, literalment a cadascuna de les dues bodegues, una a proa i una altre a popa. Una escotilla, oberta ademés dels ulls de bou, eren les úniques víes de ventil·lació.
El vaixell estava controlat per les autoritats militars. Un oficial, un sergent, dos caporals i deu soldats, s’encarregaven de la vigilància. El menjar, que consistía, igual que a Ca’n Mir, amb llegums, i boniatos, el portaven del quarter de cavallería de Sa Calatrava. Les condicions inhumanes, d’amuntegament, s’agreujaven, debut a que, en els mesos d’estiu, d’intensa calor, les planxes de ferro del vaixell cremaven. Els presos sortien a pasejar a coberta, a migdia sota l’atenta mirada dels soldats. Malgrat les duríssimes condicions de vida, estar en el Jaume I, era una garantia de que no s’entrava a cap saca ni de que seria assasinat cap pres. A diferència que a Ca’n Mir, els reclusos no eren fitxats, ni tampoc recomptats. No deixaven entrar cap tipus de menjar.
