Li deien En Coix, Tenia quaranta-set anys i era casat. El seu ofici: foraviler. La seva afecció: fer closes. Feie plaguetes de gloses punyents, que ferien la monarquia i els rics. Tenia un partit: Unió Republicana. Quan va assabentar-se de la rebel·lió militar, va amagar-se per les terres de Son Pereandreu, amb Pere Estelrich. Ben prest però, el refugi els resultà insegur i se n’anaren a Les Planes de Sant Llorenç, a on N’Estelrich solia tallar llenya. Al cap d’un temps decidiren retornar a Son Pereandreu, perquè sentien enyorança i inseguretat. Mai no s’haurien d’haver decidir. Pere Estelrich morí en Es Rafalet, encertat pels trets de dos falangistes quan intentaven escapar-se. Pere Joan Massanet va tirar-se a terra i el donaren per mort. Arribà sol a Son Pereandreu va vestirse amb les robes del pare de N’Estelrich. Així pogué arribar a la seva casa del carrer de la Pau. Se sentia segur. Ningú no pensava que fos allí. Un dia però, una dona el va sentir tossir i li faltaren cames per anar a contar la bona nova a Falange. L’endemà, quan la seva esposa era a comprar, els falangistes obriren la porta i el sorprengueren. Se l’endugueren cap a la presó en ple dia i en ple sol i algunes veïnes, contentes per la feliç detenció, convidaven a beure la gent que, formant remolins, comentava la feta. L’assassinaren a Son Coletes.
Autor: Antoni Vanrell
