Tenia vint-i-nou anys i era fadrí. Vivia a Lloret i tal volta li hauria convingut oblidar aquest poble, el mateix dia que hi posà els peus. És clar, que la circumstància a la qual s’atribueix la seva mort, és d’una frivolitat alarmant i s’hagués pogut produir a qualsevol altre poble que no fos Lloret. Julià potser la va provocar inconscientment. Era un foraviler ric i no estava acostumat a perdre. Un dia, asseguren, que va pintar la falç i el martell a la façana de l’Ajuntament i ningú no va motar. Presumia d’atrevit i sabia que la gent de dretes el mirava amb una mescla d’admiració i de ràbia. Cada diumenge solia posar-se l’escut del Partit Comunista a la corbata, perquè el vessin. Perquè tots el vessin … Conten que acudí convidat al ball de sequer d’una possessió del terme i disputà violentament amb el senyor, el dret de ballar amb la al·lota que ambdós havien triat. Ell en sortí amb la seva, però cas de ser cert el que conten, li sortí molt car el ball. L’endemà, l’esmentat senyor va ser vist quan entrava a l’Ajuntament i al cap de dos dies detenien i afusellaven Julià a la paret del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Era la nit de l’onze al dotze de setembre del trenta-sis.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 67-68
