La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l’administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d’Aragó.
 Francesc Macià |  Lluís Companys |  Billet de la Generalitat de Catalunya de 1936. |
Història
Orígens
La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l’època.
Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s’obligà a celebrar General Cort cada any. Les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres braços que les componien: l’eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat lo General de Cathalunya.
El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó (l’Aragó) l’any 1289, quan és designada una Diputació del General, comissió temporal per recaptar el servei o tribut que els braços concedien al rei a petició seva. Aquest impost es coneixia popularment com Drets de General o generalitats, nom que es va exportar a França on es van crear les Généralités, districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputació del General.
Els Drets de General a les Constitucions catalanes
Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.
Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors, paguets, e maners, e façars pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills. (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya)
A les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387), i a causa del gran cost per repel·lir les incursions castellanes a l’Aragó i a València, les Corts designaren 12 diputats amb atribucions executives en matèria fiscal i uns oïdors de comptes que controlarien l’administració sota l’autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).
A l’interregne produït a la mort de Martí l’Humà i amb el nomenament de Ferran I com a rei, la Generalitat fa un pas important en el seu autogovern. Si la Generalitat havia nascut com una delegació entre corts, mica en mica havia anat assumint responsabilitats polítiques i de defensa del territori, ajudant al rei i disposant de les seves pròpies armes navals. Aquesta posició menys subordinada, junt a la feble posició inicial del rei, permet reforçar normativament els drets de Catalunya i fer una compilació de les Constitucions catalanes. A les Corts de Barcelona del 4 de gener de 1413, el rei accepta una reforma que dóna autonomia a la Generalitat en el nomenament del seus diputats sense intervenció reial ni aprovació. A més, regula la durada dels mandats, el procés electoral i les substitucions dels diputats.
El nou sistema d’elecció dels diputats va ser titllat d’irregular i mancat de control. A les Corts de 1455, i per evitar el nepotisme oligàrquic, s’introduí el sistema d’insaculació: els diputats sortints elegien dotze candidats d’entre els quals se’n triava un a l’atzar.
República Catalana de Pau Claris
El 1641, Pau Claris 94é President de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana i poc després Lluís XIII de França és proclamat comte de Barcelona
Abolició de fet
Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braços la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de setembre del 1714, liquidaren de fet la institució centenària, transgredint les Constitucions catalanes.
Primera restauració al segle XX
El 14 d’abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l’ajuntament de Barcelona.
Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de la República, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d’octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d’Olwer. Després de tenses converses, s’arribà a l’acord que el consell format a Barcelona, actuï com a govern de la Generalitat de Catalunya (vegeu Generalitat republicana). La recuperació d’un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d’autonomia catalana.
Segona Abolició
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la col·laboració nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l’extradició i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).
Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l’exili fins que, l’any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també a l’exili.
Novament, el centralisme imposà els governadors civils i les diputacions provincials, i al Palau de la Generalitat s’instal·là un cop més la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.
Segona restauració al segle XX
Després del restabliment de la democràcia a Espanya[1], es crea per decret el Consell General de Catalunya[2]. Després de les eleccions legislatives espanyoles (15 de juny de 1977), la Generalitat fou restablerta provisionalment, el 29 de setembre de 1977[3], abans de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, i ocupà novament el Palau de la Generalitat. Al desembre de 1979 fou promulgat l’Estatut d’Autonomia, i als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya. El 10 d’abril d’aquell mateix any es constituïa el Parlament. Finalment, amb l’elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat, que formà el primer Govern estatutari, la Generalitat va quedar novament constituïda.
Referències
- ↑ Ley 1/1977, De 4 De Enero, Para La Reforma Politica.
- ↑ Real Decreto 382/1977, De 18 De Febrero, Por El Que Se Crea El Consejo General De Cataluña Y Se Desarrollan Otras Propuestas De La Comision Creada Para El Estudio De Su Regimen Especial.
- ↑ Real Decreto-Ley 41/1977, de 29 de septiembre, sobre Restablecimiento Provisional de la Generalidad de Cataluña.
Enllaços externs
- Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya
- Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval
