Vint-i-nou anys. Fadrí. Tot i que era nascut a Tarragona, era fill de pare andalús i criat a la Ciutat de Mallorca. Va cursar els estudis de magisteri a l’Escola Normal, encara que a penes exercí de mestre, perquè ocupà el càrrec de secretari de l’Ajuntament de Santa Eugenia i d’Algaida. Home inquiet, estudiava d’advocat quan escaltà la rebel·lió militar. Pertanyia a Esquerra Republicana i era president de la Federació Nacional de Mestres. El denou de juliol, contràriament als consells del seu pare, tinent de carrabiners retirat, va refusar amagar-se. Seguí acudint a l’Ajuntament d’Algaida i no li posaren cap entrebanc. Així mateix, el registraven sovint, però no el feien objecte de cap malmenament ni de cap amenaça. Un dia, aprofidant que ell era a la ciutat, registraren l’estança que tenia llogada a la fonda de Can Pere del Casino i dins un calaix trobaren una pistola. El detingueren i el tancaren al Castell de Bellver, tot i que ben prest es va estendre el rumor que el registre responia a un muntatge dels mateixos falangistes, per tal de poder-lo acuesar de qualque cosa. Sigui com sigui, el devuit de maig del trenta-set va ser jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis, acusat d’adherir-se a la rebel·lió. Condemnat a mort, l’executaren quasi un mes després, el cinc de juny, en el Fort d’Illetes. Eren les sis del matí i Rafael Gamero va alçar el puny abans de caure ferit.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 75
