Publicació setmanal editada a Palma entre el 1917 i el 1936, creada per Jordi Martí Rosselló – es Mascle Ros -, que en fou director i principal redactor. Tenia nombrosos col·laboradors als pobles, que signaven generalment amb pseudònim. Incloïa temes de contengut divers, com costums, esports, política i societat, amb nombroses il·lustracions. Es caracteritzava per tenir un to satíric i anticlerical. Assolí una gran popularitat entre les classes populars pel seu caràcter crític i anticaciquista i per utilitzar el català col·loquial de Mallorca com a llengua principal, encara que publicava també articles en castellà. De format i nombre de pàgines molt variable, arribà a tenir un tiratge d’uns cinc mil exemplars, xifra gens habitual en aquests anys. Es publicà al llarg de tres etapes, la primera de les quals, del 1917 al 1920, s’interrompé a causa del desterrament del seu creador per un plet interposat i guanyat per Joan March, que havia estat durament atacat a la revista. Durant la segona, del 1922 al 1927, a causa de la pressió de la Dictadura de Primo de Rivera, es va veure obligat a canviar de títol i adoptà, successivament, els noms de Pitos y Flautas (1928), Cultura (1929) i Copeo (1930) i es deixà de publicar. La tercera abasta des del 1931 fins al juliol del 1936, quan fou prohibida en iniciar-se la Guerra Civil. Bona prova de la popularitat que arribà a tenir és l’aparició de dites, com A això ho hauriem de posar damunt el Foch y Fum. La revista fou objecte de l’estudi de Joan Font Roig i de Sebastià Serra Busquets, Foch y Fum. Setmanari mallorquí y castellà d’es que susa, enemich de ses penes y amich d’es bon humó. (1988) (DG)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 4 pàg. 42
Antoni Marti Rigo, Memoria Civil, núm. 5, Baleares, 2 febrero 1986, Jaume Pomar
