Calvià
Li deien n’Antoni de Son Mir. El vint-i-sis d’octubre de l’any trenta-sis, compareixia aquest home davant un consell de Guerra, acusat de traïció i de tenència d’armes, juntament amb Joan Pallicer i Castell i Joan Pallicer i Estades. Al cap de tres dies eren afusellats a l’hemicicle del cementeri nou de la ciutat de Mallorca i sembla que dos d’ells demanaren el confés. ¿què podia passar perquè n’Antoni de Son Mir, jornaler tres mesos abans, pogués ser considerat un enemic perillosisim? Els primers dies de la rebel·lió militar, espantat i confús per les mesures repressives que s’intuïen, decidí amagar-se per les muntanyes amb Gabriel Calafell i Planas. Esmaperduts, trobaren a na Burguesa dos paisans seus, els Estades, conco i nebot, dels quals Antoni Amengual no es separaria fins a la mort. Joan Pallicer i Estades coneixia una obscura història d’armes, de la qual ell era el primer protagonista. Per això s’amagava. En certa manera se sentien protegits. La muntanya no té secrets per als contrabandistes i alguns comentaris fan suposar que Joan Pallicer ho era. Passà però, que l’excés de confiancça els delatà. Un cercador de… Un cercador de què? Un cercadro d’espàrrecs, de caragols, d0homes, s’adonà de la seva presència i de tornada a Génova, els acusà. Gabriel Calafell orí quan intentava escapar-se. Els altres tres el sobrevisqueren per poc temps. Antoni Amengual tenia cint-i-cinc anys i era fadrí.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 24
