Porreres
Trenta-cinc anys. Li deien En Toni Gran i, a diferència del seu germà Agustí, no estava afiliat a cap partit. Treballava de fuster i tenia el camí traçat del treball a casa. El dia de la Mare de Déu d’agost del trenta-sis, li havien ordenat que es presentàs, després de sopar, a l’Ajuntament. Al llarg de tot el dia, la petita presó de Porreres havia estat plena de retinguts. A un d’ells, a hora foscant, li digueren que se’n podia anar a sopar i que no tornàs. No li hagueren de repetir l’ordre. Camí de ca seva va creuar-se amb Antoni Salleras que anava a ocupar el seu lloc. Gairebé sense atutar-se, però guiat per la millor bona fe, va dir-li: “Toni ja t’han cridat, perquè passen llista, ja pots fer via”. I En Toni Gran accelerà el pas, no fos cosa que s’enfadessin els feixistes de l’Ajuntament. I l’endemà, ell i catorze porrerencs més, eren afusellats en teringa a Son Coletes.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 155.
