Quaranta-tres anys. Casat. El detingueren quan tomava ametles a Sa Marina de Llucmajor i, sense que esbrinàs gaire clarament els motius de la detenció, va veure’s prop del Torrent Barberà, al costat de Damià Alou i Tomàs Bujosa, cara a cara amb els fusells. La descàrrega el cegà i no va tenir consciència de ser mort o viu. Era mort o viu? Era viu. Ignor, ignorava ell, el temps que va romandre quiet al costat dels cossos inermes dels seus companys. Ignor, ignorava ell també, el temps que va estar per arribar altra volta a Campos i romandre ajupit dins unes mates de Son Sitjoles. La seva german, que collia tàperes, el va descobrir, però convingueren que seguiria en el mateix amagall. Feia bonança encara i era segur que allí no el trobarien. Però el trobaren. Traslladat a l’escola vella de Campos, li portaren el confessor. Un falangista comentà a la porta: “Aquesta vegada no s’escaparà”. No s’escapà. Li deien En Sosé i no pertanyia a cap partit polític.
Autor: Antoni Vanrell
