Li deien En Serral i era el pare del batle. Havia estat comerciant, però ja era jubilat el trenta-sis, car tenia setanta-dos anys. Tot això, no era un home apartat del món. Ben a l’inrevés. La seva vocació política revifava, quan contemplava les actuacions del seu fill Pere. El setze d’agost del mateix trenta-sis el detingueren i hores més tard l’afusellaren a Son Coletes. Alhora també morien els seus fills, Pere i Antoni. La mort de madò Serrala, anys més tard, revifà el record de les tres morts, car es negà a rebre assistència religio sa. Érem a la Mallorca de la llarga postguerra i la por deixà marcades les petjades rera el taüt de Na Serrala, enterrada a corre-cuita.
Autor: Antoni Vanrell