Joana Aina Tugores Avellà és una pagesa i sindicalista nascuda a Palma el 1951. Dedicada al món de la pagesia a la localitat de Montuïri, va destacar en temps de la Transició per participar en la fundació i la direcció de la Unió de Pagesos de Mallorca, un sindicat dedicat a defensar els interessos dels camperols mallorquins, i liderat pel seu propi marit, Joan Mas Collet. Va suposar una de les persones clau pel desenvolupament autònom i fructífer dels treballadors del sector agrícola de l’illa. Políticament, va militar al Partit Socialista de Mallorca (PSM).
Aquesta entrevista va ser realitzada a la seva casa de Montuïri, a dia 14 de juny de 2021. Amb una duració total d’1 hora i 24 minuts, el resultat és una transcripció de 11 pàgines.
Entrevistador: Miquel Vidal Bosch.
FITXA PERSONAL
- Nom i cognoms: Joana Aina Tugores Avellà.
- Nascuda a: Palma.
- Data de naixement: 22 de novembre de 1951.
- Estat civil: Vídua.
- Fills: 2
- Estudis i formació: Batxillerat.
- Creences religioses: Atea.
- Militància política, sindical o altres: PSM (ara MÉS) i Unió de Pagesos de Mallorca.
- Treballs realitzats: Pagesa i secretària de la Unió de Pagesos de Mallorca.
- Destins: Palma i Montuïri.
- Treball o situació actual: Jubilada.
- Aficions: Estar amb els seus néts.
- Nom del pare, lloc de naixement i professió: Josep Tugores, de Palma, era xofer.
- Nom de la mare, lloc de naixement i professió: Era de Palma, era modista.
DADES SOBRE LA FAMÍLIA D’ORIGEN
SOBRE ELS PADRINS:
- A què es dedicaven els vostres padrins?
El meu padrí matern feia de carreter, i el patern era pagès i tenia vaques.
- Quina era la seva ideologia?
No sé quina ideologia tenien, perquè quan jo era nina no es parlava de política i mai ens digueren res.
SOBRE ELS PARES:
- Quina era la seva ideologia? Estaven afiliats o militaven a qualque partit o sindicat?
Eren d’esquerres, ho tenien molt clar perquè eren gent pobra. Mai van participar enlloc.
DADES SOBRE LA INFÀNCIA I JOVENTUT
- Com vos vàreu interessar per la política? Quina era la vostra ideologia entre finals dels seixanta i principis dels setanta?
Una gran influència va ser el meu home, que era molt d’esquerres. Un dia a la perruqueria de Montuïri vaig trobar a la perruquera i una altra al·lota parlant sobre un acte que hi havia d’haver de l’Obra Cultural Balear, i m’hi vaig interessar. Així vaig començar a tirar cap a la política. Llavors, em vaig fer amiga d’aquest grupet de dones, que totes eren d’esquerres, i anava als actes de l’Obra Cultural amb elles. Devia ser el 1973-1974.
Vaig militar al PSI, i després, evidentment, al PSM. Vaig arribar a aquell partit gràcies a un amic meu, que es presentava a batlle de Montuïri a les primeres eleccions municipals, el 1977. Vam recolzar-lo molt i ens vam endinsar poc a poc dins el partit. I després ja hi vaig militar. Jo pertanyia al PSM de Montuïri, assistia a les reunions que es feien aquí.
- Com era l’actitud dels vostres pares respecte la vostra implicació política?
Sempre em van recolzar molt en tot. Ma mare tenia una mica de por, perquè va viure molt de prop la repressió, i sempre em deia que anés alerta.
- Vàreu participar de qualque manifestació en aquells primers anys?
Vaig anar a quasi totes les manifestacions que hi havia. Record de forma molt espectacular la gran manifestació de 1977. Hi havia moltíssima gent. Trob que va servir per a molt.
- Com vàreu entrar en contacte amb les reivindicacions del mallorquinisme polític? A través de lectures, escrits de partits, companys, activitats culturals…?
El meu home i jo ens casàrem el 1972, i les invitacions de les noces ja les vam fer en català, perquè trobàvem que havien de ser en la nostra llengua. Vull dir amb això que la consciència cultural i lingüística la tinc per lògica personal, de sempre. D’altra banda, també he tingut influències d’escriptors en català d’aquells anys, com Toni Serra o Tomeu Fiol, qui va ser important al Congrés de Cultura Catalana, i en part gràcies a ell m’hi vaig endinsar.
- Quins són per a vostè els líders històrics del mallorquinisme polític anteriors a la democràcia? Quina influència han tingut sobre vostè? Exemples: Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Guillem Forteza, Gori Mir, Emili Darder, Pere Oliver, Bernat Jofre, Josep Melià…
Evidentment he sentit parlar de tots aquests personatges, però no se’n sentia parlar públicament d’ells abans, ni record rebre informació o obres seves. Posteriorment he llegit sobre ells. Sí que en el cas de Gori Mir i Josep Melià es distribuïa més informació als anys seixanta i setanta.
El meu home era “nebot” de Joan Mas Verd, Collet, el batlle de Montuïri que van matar a la Guerra civil, i això li provocà una influència molt gran, i a mi també. No era nebot directe. El pare del meu home i el batlle Collet eren molt íntims, i fins i tot el batlle va estar amagat a casa del meu sogre.
- Als anys quaranta, cinquanta i seixanta hi va haver una important “travessia pel desert” del mallorquinisme polític. Com es va mantenir l’esperit del moviment en aquests anys, tant a l’interior com a l’exili? Quin va ser l’enllaç entre les generacions d’abans i després de la guerra i la postguerra en aquest àmbit?
La influència de les famílies mallorquines va ser enorme. Jo anava a una escola de monges, al Sagrat Cor de Palma, i moltes monges ens deien que a casa nostra havíem de parlar el castellà, i ma mare em va dir “només faltaria que no et pogués parlar mallorquí. Si em fan enfadar aquestes monges, et canviaré d’escola”. Es tracta, doncs, d’una tradició popular de manteniment de la llengua. Ells no eren conscients de la lluita lingüística, simplement volien parlar la seva llengua.
- Algunes persones afirmen haver tingut algun docent a l’escola o a l’Església que els ensenyava català clandestinament. És el vostre cas?
No. Les monges sempre ens parlaven en castellà. Sí que hi havia una monja que ens parlava qualque vegada en català, però molt poques vegades.
- Quina importància va tenir l’Obra Cultural Balear pel manteniment de la llengua i la cultura durant el franquisme i tardofranquisme?
Aquí va ser molt important, perquè va aportar molt per la cultura catalana. Fins i tot varen dur en Raimon a cantar aquí a Montuïri. És a dir, va destacar amb l’organització d’actes culturals. A més, l’Obra Cultural estava present a molts pobles, va ser molt destacada la seva presència a distintes zones de l’illa.
- I la Nova Cançó?
Se’n parlava molt de la Nova Cançó en aquells anys. Hi havia en Llach, en Serrat, na Maria del Mar Bonet… Eren grans referents. Varen fer una gran feina per a la difusió de la llengua catalana.
DADES SOBRE LA VIDA POLÍTICA
- Quina importància va tenir el Congrés de Cultura Catalana de 1975-1977 de cara al mallorquinisme polític?
Va ser tan important perquè es va lluitar molt per la cultura. Es va fer un acte molt destacat a Cura, en el que hi va participar el meu home, Joan Mas. Gràcies a en Tomeu Fiol ens vam posar en contacte amb pagesos de Catalunya. Van venir alguns a fer una sèrie de conferències aquí, i arrel d’això va néixer la Unió de Pagesos de Mallorca.
- Què era la Unió de Pagesos de Mallorca? Quin propòsit tenia?
Era un sindicat amb el propòsit de defensar la pagesia mallorquina. Estàvem també dins la COAG (Coordinadora d’Organitzacions Agràries), que era l’organisme estatal que aglutinava totes les unions de pagesos de tota Espanya.
- Com va ser el procés de formació de la Unió de Pagesos?
Aquells pagesos catalans que van venir, que pertanyien a la Unió de Pagesos de Catalunya, ens van alliçonar sobre el què havíem de fer per organitzar el nostre sindicat. La seva ajuda va ser eminentment d’idees i assessorament, no ajudes econòmiques. Nosaltres de recursos no en vam tenir mai, però persones disposades a fer feina sí, de ben immediat.
- Quins principis ideològics generals tenien els membres del sindicat?
Hi havia de tot. Hi havia gent d’esquerres, però també de dretes. Els pagesos en general sempre han estat de dretes. Molts propietaris són rics perquè tenen terres, i per tant, són de dretes i del PP. No participen molt en política aquests. Però, dins el sindicat crec que hi havia una majoria de pagesos d’esquerres, perquè els actes que fèiem estaven basats en una ideologia d’esquerres.
- Quines mesures concretes suposaven la columna vertebral de les vostres demandes?
El que defensàvem era la qualitat de vida dels pagesos: els preus que havien de cobrar a les empreses per la venta del producte agrícola, per exemple. Nosaltres consideràvem que estaven molt mal pagats – de fet, encara ho estan –. També, les dones pageses demanàvem poder tenir una baixa per maternitat. Això es va demanar molt, i es va aconseguir.
- Quins noms concrets es poden destacar dels primers anys de la Unió de Pagesos de Mallorca?
A més del meu home, en Joan Mas, hi havia sobretot en Pep Estelrich (de Sant Joan), en Xesc Garcia (d’Algaida), en Jaume Estrany (de Mancor), i en Llorenç Rigo (Inca). Noms femenins dels inicis no te’n puc donar perquè només hi era jo. Les úniques dones que venien a algunes reunions no participaven de res, només venien per acompanyar als seus marits, per a que no vinguessin sols.
- Quina relació tenia la Unió de Pagesos amb el mallorquinisme polític?
A la Unió de Pagesos no hi havia cap foraster, tots eren mallorquins, perquè a Mallorca encara no hi havia tants forasters com ara. Tot es feia en català: assemblees, actes, cartells… Hi havia qualque falta ortogràfica, evidentment, perquè jo era la secretaria i no et pensis que escrivia un català perfecte, però almenys era en català.
- Quina relació tenia la Unió de Pagesos amb la COAG? Hi havia autonomia?
Érem molt autònoms totalment, perquè la COAG estava a Madrid, i a nosaltres ens costava molts diners anar a les reunions allà. Hi anàvem poc, a no ser que fos un problema molt important general d’Espanya i de tots els sindicats que conformàvem la COAG. Hi estàvem integrats simplement per tenir més força. No hi havia cap imposició ideològica ni de cap tipus.
Els problemes dels pagesos mallorquins no han estat mai els mateixos que els dels pagesos de la península, perquè Mallorca és un altre continent fora del continent. El pagès mallorquí és minifundista, és a dir, petit propietari, i els pagesos peninsulars tenen latifundis i, per tant, altres circumstàncies. Aquí els pagesos són petits. A Menorca, per exemple, la situació és totalment diferent, perquè els pagesos són amitgers, és a dir, no tenen les finques en propietat, sinó que treballen a propietats d’altres senyors.
- El sector agrícola sempre ha estat un sector econòmic molt important a Mallorca. Aquesta autonomia respecte la pagesia estatal que manteníeu ha suposat un referent pel sobiranisme mallorquí i el mallorquinisme polític? O vos consideràveu molt deslligats de la política?
Nosaltres sempre dèiem que no volíem entrar en política, però al final hi vam acabar entrant, perquè el PSM va presentar uns quants integrants de la Unió de Pagesos com a diputats al Parlament. Allò, però, va ser un desastre, perquè tots van anar a la seva sense mirar pel sindicat. En concret, l’únic que va sortir electe, en Pere Llinàs, va marxar posteriorment al PP. Hi va haver una forta crisi per això mateix.
- Més enllà de l’incident de Pere Llinàs, quina va ser la relació general entre el sindicat i el PSM?
Amb el PSM no vam tenir cap problema, va ser amb en Pere Llinàs amb qui els vam tenir. Ell no va defensar els nostres interessos tal i com hauria d’haver fet. El PSM entenia i compartia les reivindicacions de la Unió de Pagesos. Mai hi va haver un intent d’apropament a altres partits per part del sindicat.
- Quins van ser els principals èxits de la Unió de Pagesos en quant al mallorquinisme polític als anys setanta i vuitanta?
N’hi ha molts d’èxits, ara mateix no ho record molt. Vam aconseguir que ens baixessin el preu del gasoil, vam aconseguir el gasoil vermell, vam ser antiautopistes quan havien de fer l’autopista d’Inca – de fet, ens hi vam manifestar en contra i la Guàrdia Civil ens va donar una bona pallissa –. També teníem negociacions amb les centrals lleteres, però elles anaven a lo seu. Nosaltres demanàvem que paguessin més als ramaders per la llet, però l’augment que oferien era miserable (10 cèntims de pesseta).
- I els fracassos?
No record cap fracàs per culpa nostra, tot va ser molt emocionant i molt bell.
- Què va ser la mobilització de tractors de l’any 1981? Què va passar? Per què?
Va succeir per culpa del preu del gasoil, que havia pujat una barbaritat. Es va mobilitzar una gentada. Per tota Mallorca hi havia tractors a les voreres de les carreteres. Hi estàvem allà nit i dia, i era hivern! No vam ocupar les carreteres en cap moment, era una protesta pacífica. També teníem pensat entrar dins Palma amb els tractors, però el governador, Jacint Ballester, que em telefonava a mi cada deu minuts, ens va suplicar que ens retiréssim. Era un home que ens va arribar a tenir molt respecte. Quan vam aconseguir la baixada del preu del gasoil, i passada una setmana de l’inici de les mobilitzacions, ens vam retirar i no vam entrar a Palma. Al final, tot això es tracta de defensar els nostres interessos i la nostra autonomia, en aquest cas la dels pagesos mallorquins.
- No teníeu por de possibles represàlies si entràveu a Palma amb tots els tractors?
No teníem gens de por en aquells moments. Érem tots joves i valents. No teníem encara els trenta anys, i quan ets jove, ets una mica inconscient.
- Què va ser la revista Mallorca Pagesa? Com es va fundar?
Mallorca Pagesa va sortir perquè vam trobar que els pagesos havien d’estar informats directament del què passava. Hi havia una entrevista a un pagès sobre la seva vida pagesa a cada número. I, evidentment, les publicacions les fèiem en català. Això era als anys vuitanta. No teníem problemes per a que els pagesos més majors llegissin la revista, perquè eren gent que des de petits havien llegit rondalles i coneixien el català, així que no vam tenir massa dificultats respecte l’analfabetisme. Va estar molt bé, en definitiva, però aquests darrers anys hi ha hagut certa deixadesa. La gent que hi ha ara ha estat molt descuidada amb la revista. Ni tan sols sé si encara es publica.
- Els defensors del mallorquinisme polític eren majoria o minoria dins la Unió de Pagesos?
Dins la direcció sí hi havia una majoria mallorquinista, i això va ser clau per a la bona relació amb el PSM.
- Com era la relació que teníeu amb la Unió de Pagesos de Catalunya?
Sempre ha estat bona. Quan el meu home va morir, van venir dos pagesos de la Unió de Pagesos de Catalunya a un homenatge que li férem aquí.
- Com s’organitzava internament el PSM?
Era un partit assembleari. L’experiència que jo tinc és tan sols la del PSM de Montuïri. Quan vaig tenir els meus fills em vaig apartar una mica del partit, perquè n’estava massa ocupada. Però, sempre he mantingut la militància.
- Quins creieu que han estat els principals èxits del PSM en referència al mallorquinisme polític?
Crec que el PSM ha mantingut una lluita constant pel nacionalisme i per la nostra llengua que encara ara dura. La seva importància radica en que a moltes escoles es va començar a impartir les assignatures en català. Montuïri n’és un exemple. Això eren decisions que prenien els ajuntaments, amb gran influència de la xarxa municipal del PSM.
- I els errors?
El PSM ha estat un partit massa demòcrata. No ha posat la gent a les ordres, tothom ha fet el que ha volgut. Aquest és el gran mal del PSM. No hi ha hagut un lideratge que marqui bé el camí a seguir, ni una estratègia unificada. Tot i així, ara crec que hi és un poc més.
- Què és per a vostè el nacionalisme?
Per a mi el nacionalisme és un sentiment de patriotisme cap a la meva terra, que es basa en la llengua, la defensa de la natura i tot el que ve darrere. No em diguis que tinc turismefòbia, però aquest turisme de masses no es pot acceptar de cap manera, perquè ens enfonsarem algun dia.
- I el sobiranisme?
Jo ho consider el mateix que el nacionalisme.
- I l’independentisme? Quina relació hi ha entre el nacionalisme mallorquí i l’independentisme?
Jo som independentista. No m’he considerat mai espanyola. Quan vaig fer el viatge de noces amb el meu home, a Andorra, anàvem dient que érem de Mallorca, no d’Espanya. Els que són independentistes mallorquins són del que ara és El Pi, no MÉS. El PSM és més extens que només el mallorquinisme, sempre ha defensat una postura més propera als Països Catalans.
- Ha canviat la vostra concepció sobre algun d’aquests conceptes al llarg de la vostra trajectòria?
He anat evolucionant perquè el món canvia, però l’arrel és l’arrel.
- Diferenciaríeu mallorquinisme de catalanisme, o tenen molts punts de trobada?
Considero que no som el mateix. El que nosaltres parlem és una variant del català. Però culturalment som molt semblants.
- Moltes vegades ens identifiquem més com mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterencs, i no com “balears”. Hi ha diferències entre les illes en relació a la defensa d’una identificació pròpia?
Som molt diferents, tant en la manera de ser, com de parlar o de pensar. Hem de tenir en compte que entre les illes hi ha la mar enmig, i també el fet que hem viscut històries distintes. Menorca, per exemple, va estar molts anys sota domini anglès. Nosaltres, no.
- Quin és per a vostè el concepte polític dels Països Catalans? I el cultural i lingüístic? Té futur tot això?
El rei Jaume I ens va conquerir, i ell era català i va deixar moltes arrels catalanes aquí. Pens que tot plegat hauria de ser un. Catalunya, València i Balears haurien de ser un sol país. Això sí, les Illes Balears haurien de tenir la seva autonomia. Però, actualment els Països Catalans són únicament una percepció que té la gent. No hi ha un ens oficial ni formal, però ho hauria de ser.
- És just l’Estatut d’Autonomia en quant a les reivindicacions del mallorquinisme polític?
No és just. S’hauria de canviar ja. Ha quedat molt obsolet. Hi ha coses que es van cedir aleshores per a que hi hagués estatut, però és un estatut massa light en totes les competències que ens atorga.
- Ja n’heu parlat una mica, però quines diríeu que han estat les principals causes de que el mallorquinisme polític no hagi arribat a ser un fenomen de masses aquí?
Els mallorquins són hermètics, en bona part per la presència de la mar entre les illes. Les maneres de pensar respecte als catalans són diferents. A Mallorca hi ha molta gent de dretes, no ho hem d’oblidar. Els nacionalistes fem molt de renou, però som pocs. Això ho hem de tenir en compte. A Catalunya va triomfar Convergència dins la dreta però aquí no ha passat el mateix. No tenim una dreta mallorquinista. Hem de pensar que aquí hi ha molts forasters, i això és un factor clau en aquest sentit. Als pobles que més conec, que són Montuïri i Algaida, encara es parla bastant el català, però cada cop hi ha més immigració, i tot i que els més joves vagin aprenent català a les nostres escoles, en general parlen el castellà. Altres factors molt lligats a la immigració que han perjudicat l’ascens del mallorquinisme polític són el turisme i el paper dels mitjans de comunicació, que tampoc han ajudat en absolut doncs gairebé tots els diaris d’aquí estan en castellà, sent l’ARA Balears una excepció.
- Veieu en alguna força política estatal un possible aliat que pugui entendre les aspiracions del mallorquinisme polític?
A nivell estatal ho dubt. No et vull donar un no rotund, però ho dubt.
- Creieu que s’està seguint el camí correcte en el projecte sobiranista d’esquerres? Es pot arribar algun dia a un nivell semblant a Catalunya?
Pens que sí s’està seguint el camí correcte, però que és impossible arribar a la situació de Catalunya.
- Quins han estat el moment més àlgid i el moment més negre pel mallorquinisme polític en els darrers quaranta anys?
La manifestació contra en Bauzà de l’any 2013 va ser molt important i molt positiva. Va ser una cosa que no s’havia vist mai. A mi em va impactar molt. I el moment més negatiu, per coherència, seria la pròpia estància d’en Bauzà al govern.