Memorial

La seva mort és la nombre…? Una més, certament. Autor: Rosalia Dalmau

Morí. No he pogut conèixer la seva història. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 136.

Mataren aquest home. Únicament afirm això: el mataren. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien En Ros. En Pep Ros. Era espardenyer? Era xofer? Era barber? Gairebé se li atribueixen tants d’oficis com punyalades va rebre el seu cos en el camí d’Illetes. Pertanyia al Partit Socialista. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 136. Natural de Pollença. L’octubre de 1935 participà amb donatius pro presos. […]

El coneixien pe’n Verguera. Treballava de picapedrer i deien que simpatitzava amb el Partit Socialista. Havia viscut a Cuba una bona temporada. Ni allà ni aquí, trobà fortuna. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-sis anys. Casat. Treballava de cambrer i havia viscut llarg temps a França. Tal volta allà va establir els primers contactes amb el Partit Comunista i retornà al poble amb Moscú per senyera. Se’l coneixia com el Comunista de S’Arracó i la seva fama el portà a la mort. Tot i que hi ha versions […]

Pertanyia al Front Únic, com el seu pare. Casat. Trenta-set anys. Era comerciant i l’assassinaren a Son Pardo, el tres de setembre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien N’Andreu de Na Cella. Uns quaranta anys. Casat. Treballava de foraviler i no se li coneixia cap afiliació política. Unicament el to vehement que emprava per defensar les seves tesis, catalogades de radicals, pot esser la causa del seu assassinat. El trobaren mort dins el terme de Manacor. Per Ses Planes. Autor: Rosalia […]

He agafat el seu nom per la coa, a punt de perdre’s a l’oblit. Existi un tal Joan Pou i Llabrés. Existi un home que mataren i que nomia aixi: Joan Pou i Llabrés. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 137.

Algaida Li deien En Metge. Tenia cinquanta anys it pertanyia a Esquerra Republicana. Tot i que el seu ofici era el de treure marès, era un home ric, que podia permetre’s el luxe de deixar doblers. Potser fos aquesta la raó del seu assassinat, encara que l’embolcallassin amb motivacions de signe religiós. La gent deia… […]

La seva biografia és irrecuperable. El mataren. Autor: Rosalia Dalmau

Cinquanta-cinc anys. Casat. Era jornaler a S’Arracó i possiblement res no li hauria passat si no hagués protegitt Jaume Porcel, conegut com el Comunista de S’Arracó. Joan Pujol i el seu fill Guillem, foren acusats de portar-li menjar, mentre es trobava amagat. Conten que Joan Pujol, quan s’adonà que els anaven a matar, intentà salvar […]

Trenta-set anys. Fadrí. Treballava de cuiner i ignor la seva tendència política. L’assassinaren a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca, la nit del trenta-u d’agost a l’u de setembre del trenta-sis, tot i que també es dòna com a certa la data del tres de setembre. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-quatre anys. Fadrí. Era de S’Arracó i treballava de xofer. L’assassinaten juntament amb son pare, Joan Pujol, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del nou al deu de novembre del trenta-sis. El delicte que havien comès pare i fill era el mateix: portar queviures a un refugiat, Jaume Porcel, […]

Vint-i-tres anys. Fadrí. Era tripulant del vaixell Jaume II va ser acusat d’adherir-se a la rebel·lió. Va ser sotmès a judici el vint d’octubre del trenta-set a l’Audiència Territorial i el fiscal va demanar per a ell la pena de mort. L’executaren a les sis hores del dia cinc de març del trenta-vuit, a l’hemicicle […]

Vint-i-quatre anys. Fadrí. Era nat a un poble de Càceres anomenat Montehermoso, Santos Pulido, i la casualitat el dugué a morir a terra mallorquina. El setze de juliol del trenta-sis, ell i Joan Giménez, ambdós sergents d’Arti lleria a Menorca, ingressaven a l’Hospital Mi litar de la Ciutat de Mallorca, per tal de sot metre’s […]

Trenta-quatre anys. Casat. Treballava el camp. El detingueren la segona quinzena d’agost del trenta-sis i l’assassinaren a Son Coletes, dia vuit del mes següent … Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-nou anys. Casat. Això és ell: un nom, un ofici i una mort. El nom resta escrit: Joan Quetgles i Serra. L’ofici: jornaler. I la mort, la seva mort: el vuit de desembre del trenta-sis a Manacor. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-un anys. Fadrí. Treballava de xofer. La seva culpa: amagar dins el pou de Son Molí, dos homes perseguits. L’assassinaren un dia d’agost del trenta-sis, en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, juntament amb el seu pare, Baltasar Quetgles. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien En Sales. Quaranta-tres anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana i era tinent de batle. Regentava un comerç de drogueria. Havia estat a l’Argentina i, al retorn, gaudia d’una posició més o manco folgaga. Quan el detingueren, el mes d’agost del trenta-sis, realitzava gestions per refugiar-se en un Consolat. Va trigar una mica a […]

Tenia cinquanta-set anys i treballava de foraviler. Vivia a Ciutat de Mallorca, carrer de l’Impressor Calafat, trenta-u. Dins el pou del seu hort, Son Molí, hi trobaren amagats Jaume Campomar i Julià Cirer. L’encobriment era una falta que no es perdonava. L’assassinaren en el cementiri de la ciutat, el trenta-u d’agost del trenta-sis. Autor: Rosalia […]

Pertanyia a la CNT d’Inca. Era fill d’un carrabiner i li deien de Can Fèlix, L’any 1936 s’afilià a l’agrupació socialista d’Inca. Morí a s’oliverar de Can Ripoll, a mig camí entre Inca i Mancor. Autor: Rosalia Dalmau

Treballava a la “Funeraria Previsora Mallorquina”. El trenta de gener del trenta-set, va rebre una notificació urgint-lo a presentar-se a la comissaria de policia. Estrenyat i esporuguit, va presentar-se acompanyat de la seva esposa, Catalina Castro i Cruz. El feren possar sol a les dependències i Catalina va quedar al portal. Més tard li comunicaren […]

El capità d’Artilleria Sebastià Feliu, adreçan-se, en qualitat d’advocat defensor, al Tribunal que jutjava a Ques, va preguntar als seus membres, si cas de condemnar a mort el seu defensat, no els tremolaria el pols. Doncs bé, la resposta fou contundent. No els tremolaria el pols i no els tremolà. Antoni Maria Ques, milionari alcudienc […]

Era un home jove. Fadrí. Possiblement metre d’escola o impressor. El seu record? Una ombra fugissera, inassolible. Deintgut en el Castell de Bellver, un dia. Assassinat, un altre. Un clergue, amic de la familia, acudi a la comissaria de policia per assabentar-se del seu parador. La resposta del funcionari va ser ben lacònica: Aquest home […]

Casat. Ignor la terra del seu naixement, però exercia de carrabiner a Sa Pobla. Antonio Pa lazón havia vingut a Mallorca per tal de com plir el servei militar a Inca i va ingressar al Cos de Carrabiners. El vint-i-quatre de febrer del trenta-set, compareixia a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca, […]

Els trets li segaren la paraula i la vida. Ignor qualsevol altra circumstància. Autor: Rosalia Dalmau

Quaranta-dos anys. Casat. Vivia a Barcelona i era mariner. Ignor total altra circumstància sobre la seva vida. Morí a la Ciutat de Mallorca, el cinc de febrer de l’any quaranta-un. Autor: Antoni Vanrell

Era carrabiner. El denou de juliol del trenta-sis, una camioneta comandada per personal militar, va aturar-se enfront de la caserna de carrabiners de Sa Pobla i el comandant Castelari, va ordenar als carrabiners Palazón, Orozco i Valcárcel, que pujassin al vehicle i entregassin les armes. Aleshores va produir-se la següent conversa: Orozco: ¿A dónde vamos? […]

El mataren. Desembarcà a Punta Amer amb la Columna de Bayo i trobà la mort sobre terra mallorquinal. Autor: Antoni Vanrell

Alaró Li deien En Fonoi. Tenia devuit anys i no estava afiliat a cap partit polític. Únicament he pogut saber que estava afiliat a una societat instructiva anomenada L’Aurora. Porser per això l’assassinaren, el quinze de gener del trenta-set. Possiblement treballava de sabater. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 124

Tenia quaranta-un anys i era casat. Vivia a la Ciutat de Mallorca – al carrer de Sant Miquel, cent-vint-i-quatre – i exercia de catedràtic a l’Escola Normal de Magisteri. Dia vint-i-set de novembre del trenta-sis, va comparèixer a la caserna d’Infateria Palma 36 per a ser jutjat, car en el moment de la detenció, li […]

Era fogoner del tren. L’assassinaren el desset de setembre deñ trenta-sis, a la una de la matinada, juntament amb Bernat Torres. Moriren a la carretera de Petra, entre Na Borges i Son Doblons. Autor: Antoni Vanrell

Tenia quaranta anys i pertanyia al Partit Socialista. No he pogut concretar gaire el seu ofici: potser fos foraviler, potser es dedicàs a repartir el suc de Can Ripoll. Potser fes els dos oficis. Julià Oliver, des del seu amagatall a foravila, va presenciar l’assassinat de Joan Fullana en el pou de S’Aguila. Ignorava que […]

Li deien En Sereni. Tenia vint-i-set anys. Era president de les Joventuts Socialistes Unificades i treia marès. L’agafaren per Sa Comuna i l’afusellaren en el cementiri de Son Coletes, el mes d’agost del trenta-sis. Autor: Antoni Vanrell

Treballava el camp i era d’Esquerra Republicana. Sembla que ostentava el càrrec de segon tinent de batle amb el Front Popular. El quinze d’agost del trenta-sis, el feren romandre a la presó de la Casa de la Vila i, l’endemà, a primera hora, se l’emportaren a Manacor amb catorze porrerencs més. L’assassinaren a Son Coletes. […]