“El dia tres de gener / damunt les onze del dia / varen trobar s’esparter / dedins es llit de sa filla”. La glosa vergonyant ja la cantaven els nins pels carrers, abans que l’assassinassin i la seguiren cantant, després que hagués pagat amb la seva vida la brutalitat d’un feixisme vilatà. A Rafael Estades el trobaren efectivament dormint en el llit de la seva filla, vençut momentàniament pel desassossec de tantes i tantes nits en vetlla que havia passat, car era un dels homes més cercats dels entorns. El fet de trobar-lo suposà una festa. A empentes dels feixistes i acompanyat per la burla de nins i adults, fou conduït a l’Ajuntament del qual havia estat regidor i, d’allí, el traslladaren a la Casa del Poble de la Ciutat de Mallorca, convertida en caserna de Falange. Mai no se sabrà el que passà portes endins. El cert és que el quinze de gener del trenta-set, fou afusellat a l’hemicicle del cementiri nou de la mateixa ciutat. Dues persones que acudiren a identificar-lo, el matí següent, el distingiren entre la llarga teringa de cadàvers que s’havien produït aquell vespre (només en el cementiri havien mort sis persones) i no pogueren evitar un calfred: el cadàver de Rafael Estades portava sis claus clavats al cap. La història de la venjança és antiga. Amb ocasió de retre un homenatge a la Verge de San Salvador, algú omplí la carretera de tatxes i la majoria de cotxes que transportaven les autoritats civils i eclesiàstiques a l’acte, foradaren les rodes. Ignor qui propalà l’acusació, però prest tothom culpà Rafael Estades de la malifeta. Ell no en féu gaire cas. No podia imaginar que, passats uns anys, seria víctima d’una mort salvatge a causa d’aquell fet. Era militant d’Esquerra Republicana i regentava un comerç d’espart.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 62-63
