Óleo Sureda, Miquel

Era un propietari ric Miquel Óleo, senyor d’Es Rafalet. Tot i que havia nascut a la Ciutat de Mallorca, es considerava artanenc. Era liberal i populista i va ser el primer senyor del terme que va donar als missatges matalassos per jeure. Conten, conten, que algun o alguns dels milicians de Bayo detinguts per l’Exèrcit rebel, va anomenar, en la seva declaració, la Columna de N’Òleo com a força republicana infiltrada dins la Mallorca feixista. La inexplicable història havia de tenir unes arrels motl oscures, que ja no sortiran a la llum. El cert és que Miquel Óleo, casat i seixanta-cinc anys, va compareixer el vuit de setembre del trenta-set a l’Escola d’Arts i Oficis, per respondre de l’acusació de rebel·lió militar. Condemnat a mort, l’executaren el vint-i-set de gener del trenta-vuit, a les set del matí. El deixaren fet un Crist. Malferit, s’arrossegava per terra Miquel Óleo, innocent capità d’un fantasmal exèrcit, fins que li pegaren el tret de gràcia. Abans havia protagonitzat una escena prou dramàtica. Quan anava a pujar al camió de Valldemossa, requisat a aquests efectes, que l’havia de traslladar de Can Mir al cementiri, un frare, el Pare Atanasio, li pregà que besàs la creu de ferro que portava penjada d’un cordó fermat a la cintura. Óleo s’hi va negar. I el frare li exigí el bes.  Vosaltres teniu la culpa de la meva condemana, va respondre Óleo. Com a tot comentari, el petit frare, tot estirant-se, va aconseguir agafar pels cabells el propietari artanenc i, fent-li acalar el cap per la força, li arrossegà el Crucifix pels llavis. Quan l’amollà, bleixant tots dos, la boca d`Óleo sagnava abundosament, degut als talls que li havia fet el ferro. Sense dir cap paraula pujà al cotxe, perquè els fusells l’encanonaven.