Memoria Civil, núm. 28, Baleares, 15 julio 1986, Antoni Nadal
Alfonso de Zayas y de Bobadilla va néixer el 25 de gener de 1896 a Palma. Era fill de Bartolomé de Zayas, marquès de Zayas i comandant d’Estat Major. Ingressà a l’exèrcit l’any 1913. En instaurar-se la Segona República. Zayas era capità d’Artillería i pilot aviador. supernumerari a les Balears. Fou un dels vint-i-un signants de la carta adreçada a José Antonio el 23 de novembre de 1933, i que ha estat considerada com a l’embrió de la Falange a les Balears, La carta en qüestió es va redactar a ca seva, un dels primers centres de conspiració. En respondre’ls José Antonio es va constituir un triumvirat que fou integrat per Zayas, Nicolau i Borràs. Fou amfitrió i cicerone del general Franco, aleshores comandant militar de les Balears
Cap de Falange
El 9 de novembre de 1934 José Antonio dissolgué el triumvirat i nomenà cap provincial de la Falange a Zayas. Aquest càrrec l’ocupà fins l’estiu de 1938. Zayas intervingué en el primer que la Falange celebrà a Mallorca (Manacor, 2 de febrer de 1936). El 9 d’abril de 1936 la policia escorcollà ca seva, al carrer de la Ribera de Palma, i l’endemà va restar detingut durant tot lo dia. El 17 d’abril varen esser detinguts algun membres de la Junta de comandament de Falange i Zayas també ho fou en presentar-se a la policia per responsabilizar-se’n- El 19 d’abril la guàrdia civil els traslladà a la presó de Sant Carles, situada a Portopí. Zayas fou el darrer a qui alliberaren, el 19 de juny. Durant l’estada al castell de Sant Carles, la Junta decidí d’editar “Aqui estamos”. El primer número va sortir el 23 de maig de 1936 i Zayas en fou un dels redactors. Un dies abans de la revolta militar, Zayas fou detingut de bell nou. Primer el tancaren al depòsit municipal i després a la presó provincial. A la matinada del 19 de juliol, un escamot format per falangistes i oficials de Caballeria l’alliberà (això no obstant, sembla que Zayas gaudia de llibertat per conspirar a la nit).
Intervenció durant la guerra
La seva intervenció durant la guerra fou molt destacada. Ocupà la Casa del Poble de Palma, controlà i exercí la repressió, gestionà la important ajuda italiana, prengué part en la substitució del coronel Ramos Unamuno com a cap d’operacions (30 d’agost de 1936), va combatre en el front de Manacor com a cap de les tropes falanguistes, participà en la recuperació de les illes Pitiüses (setembre de 1936), etc. El juliol de 1938 fou nomenat secretari general de Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS a Itàlia i secretari provincial del partit a Roma. A partir de llavors, solament tornà a Mallorca d’una manera esporàdica, en general per estiuetjar a Biniarix. En acabar la guerra fou nomenat cap “nacional” del Sindicat de Transport i Comunicacions. El febrer de 1943 fou nomenat procurador en Corts per Franco. També fou conseller “nacional”.
“Historia de la Vieja Guardia”
L’any 1955 publicà a Madrid la Historia de la Vieja Guardia de Baleares, que solament història els anys de la República. Zayas estava casat amb Juliette d’Harcout, filla del comte d’Harcout i varen tenir sis fills (un dels quals es va casar amb Claude Bernanos, una filla de l’escriptor francés. amb qui establiren una estreta amistat). Alfonso de Zayas era marquès de Zayas, cavaller de Montesa, infançó d’Illescas i noble d’Espanya. Els darrers anys de la seva vida, Zayas ocupà el càrrec de secretari de l’associació d'”Hidalgos a fuero de España” que presidia Vicente Cadenas. Fou condecorat amb diverses creus militars i civils.
Alfonso de Zayas va morir el 3 de gener de 1970 a Sabadell, on fou traslladat en estat molt greu des de Madrid. Fou enterrat a Palma el 9 de gener d’aquell any, sense gaire ressò (llevat, és clar, del de la premsa del Moviment).
