Vint-i-set anys. Fadrí. La seva mort constitueix un misteri, car era un home totalment apolític. Feia de pescador, perquè era fill de pescador, Venia gelats. Treballava en el moll,. Un matí del trenta-sis, possiblement del mes d’agost, l’inspector de policia Flores, va presentar-se a ca seva per emportar-se’l a la Prefectura. No era a casa i el policia va deixar l’encàrrec a la seva mare: “Que passi avui horabaixa per la Prefectura. Sols és fer-li un parell de preguntes”. No és preocupà gens ni mica quan l’assabentaren de la nova. “Ma mare, preparau-me el sopar, perquè no m’entretindran deu minuts”. L’entretingueren una hora, un dia, mig any. La primera quinzena de gener de l’any trenta-set se l’emportaren a afusellar a Porreres. No podia imaginar-ho. En el Castell de Bellver, servava l’optimnisme i aprenia d’escriure. N’hi ensenyava el mestra Gamero, també assassinat. El dia onze de desembre del trenta-sis, escrivia a la familia: “como veréis la carta escrita ayer dia diez, es escrita mia, por lo que veo, vosotros todos lo deseáis con mucha alegria, pero no creo que sea tanta como la mía de poderos escribir por mi propia mano …”
Autor: Antoni Vanrell
