L’estatut d’autonomia català de 1932, o també anomenat Estatut de Núria, és el primer estatut d’autonomia que s’ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l’estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, en Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
Context Històric
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, suposaren la victòria dels partits d’esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aplastant. Este fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer. Després d’una llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d’un estatut d’autonomia per a Catalunya.
L’estatut
Un dels principals punts de l’Estatut de Núria és que este definix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; esta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l’estat espanyol, motiu pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l’estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d’una futura autodeterminació per al poble català.
A banda, l’Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d’atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l’educació i la sanitat, i la creació d’un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d’ambiciós i excesivament pretenciós.
Tràmits
Després del colp d’estat fallit del general Sanjurjo, les Corts generals aproven l’estatut Català (una volta aplicades les reformes al projecte inicial), i oferixen la seua ratificació per referèndum. El referèndum,celebrat al 2 d’agost de 1931, en el qual participà el 75% de la població votant, obtingué un 99% de vots afirmatius. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D’esta manera, el primer estatut d’autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per ampla majoría popular.
Aplicació
L’Estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des-de la seua aprovació fins la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1934; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al 1936, l’estatut es restablegué fins l’acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final.
Enllaços Externs
- Texte comparat entre la versió aprovada al Parlament al 1931 i l’aprovada a les Corts d’Espanya al 1932 (PDF)
