Entrevistador: Miquel Vidal Bosch.
FITXA PERSONAL
- Nom i cognoms: Miquel Pascual Amorós
- Data de naixement: 16 de febrer de 1945
- Lloc de naixement: Capdepera
- Estudis i formació: Enginyer Industrial i Llicenciat en Dret
- Trajectòria laboral: Va fer feina a una empresa electrònica de Barcelona, i va ser professional lliure d’enginyeria. En política, fou conseller del Consell General Interinsular i del Consell de Mallorca (1979-1983) i diputat al Parlament de les Illes Balears (1987-1991 per UM, i 1991-1995 per UIM)
- Militància política: UDIB, UCD, UM i UIM
- Treball o situació actual: Jubilat
INICIS DE L’AUTONOMIA (80s)
- Com valorau l’Estatut d’Autonomia de 1983?
Amb anterioritat demanàvem l’aplicació de l’Article 151. Les competències van ser semblants totes a tots els Estatuts. Era un cafè per a tothom. Abans no ens imaginàvem que una cosa d’aquestes es donàs i n’Adolfo Suárez ho va fer, i benvingut sigui. Jo som autonomista i mallorquinista i vaig evolucionar cap al nacionalisme.
- El 1983, Aliança Popular i Gabriel Cañellas formen govern amb el suport extern d’UM. I, el 1987, quan ja hi sou vós, formen un govern de coalició.
Del 1987 al 1991 hi havia en Pere Morey i na Maria Antònia Munar com a consellers del Govern, i jo era el portaveu del Grup Parlamentari. Vaig fer moltíssima de feina aquella legislatura, érem un grup de quatre i tota la feina l’havia de fer jo. No vaig tenir ajuda de cap classe de ningú.
- Com foren les relacions entre ambdós partits?
Jo formava part de l’ala esquerra d’Unió Mallorquina, i tenia certes discrepàncies amb la política del Partit Popular. La meva especialitat era l’ordenació del territori. Jo havia estat conseller d’Ordenació del Territori durant la preautonomia, i vaig entrar allà i hi havia discrepàncies. Jo vaig ésser una mica un mac dins la sabata del Govern, encara que li donàs suport.
Jo vaig promoure que es fes la Llei d’Espais Naturals des del Parlament. Un temps després de començar la legislatura, li vaig dir a en Jeroni Albertí, que era el President del Parlament, “president, el PP no vol fer cap Llei d’Espais Naturals, l’hauríem de fer des del Parlament. Tens cap inconvenient?”, i me va contestar “fes lo que vulguis”. En Jeroni Albertí estava distanciat perquè el PP va voler menjar-se Unió Mallorquina al congrés d’UM del 1988, on hi va haver submarins del PP que es van carregar en Jeroni. Aleshores, jo vaig parlar amb en Joan Mayol (del PSM), amb en Francesc Triay (del PSOE) i en Francesc Quetglas (del CDS), i tots van acceptar fer la llei. El PP va haver d’acceptar.
- Com era la relació entre Cañellas i Albertí?
Era dolenta. N’Albertí a la primera legislatura se va enfrontar a en Gabriel Cañellas, i el va fer president en part per una qüestió econòmica, perquè UM havia costat molts de diners, i li van oferir aquell pacte i van triar el PP. També UM és més de dretes que d’esquerres, tot suma.
- Com recordau la coalició preelectoral entre PP i UM, el 1991?
Jo me’n vaig anar d’UM. Hi havia la tramitació de la Llei d’Espais Naturals, i jo era qui anava a la Comissió representant UM. A finals de 1990, l’executiva d’UM va aprovar anar en coalició preelectoral amb el PP. Jo vaig ser l’únic que hi vaig votar en contra, i me vaig donar de baixa del Comitè Executiu d’UM i vaig abandonar la Comissió de la Llei d’Espais Naturals. El 30 de gener de 1991 es va aprovar la Llei d’Espais Naturals amb el meu vot a favor, en contra del que deia el meu partit, així que em vaig fer trànsfuga. Arran d’això, vaig entregar l’acta de diputat i me’n vaig anar.
- Hi va haver més marxes dins UM per aquest motiu?
No. Jo vaig ser l’únic.
Després van venir els de la Unió Independent de Mallorca, d’en Tolo Güell, que em van venir a cercar perquè encapçalàs la llista del Parlament degut a tot això. I jo, com que en Cañellas havia dit que se carregaria la Llei d’Espais Naturals i com que del centre polític no en quedava res perquè UM se n’anava amb el PP en coalició preelectoral i, per tant, era morta en aquell moment, vaig acceptar. Però amb una condició: que no se discutia la llengua ni la seva unitat. Dins Unió Independent de Mallorca hi havia l’extrema dreta gonellista. Eren una minoria. En tres mesos vam fer tretze candidatures amb gent d’UM descontenta. I vaig sortir diputat.
- Com es definia identitàriament la Unió Independent de Mallorca?
Era un partit independent però mallorquinista. Nacionalista no ho era, no arribàvem a això. Era un mallorquinisme polític més proper al regionalisme que no al nacionalisme.
El 1992 vam fer un congrés del partit, i els gonellistes se n’anaren tots, i jo me vaig presentar per ser el president i ho vaig ser. Després, vàrem veure que UIM no aniria bé i que era necessari tornar a ajuntar tot el nacionalisme/regionalisme de centre. A na Maria Antònia Munar en Cañellas se la va carregar, amb lo qual na Maria Antònia ja no era lo mateix que abans (perquè ella d’ideologia poca o zero, amb ella jo no m’entenia). Quan a ella la fan presidenta d’UM, UM anava en contra del PP. Així que ens vam ajuntar, o ens van absorbir, m’és igual. Vam fer una enquesta per la denominació i va sortir per molta majoria que es mantendria “Unió Mallorquina”.
Vaig seguir amb en Toni Pascual i na Maria Antònia Munar al Parlament fins a l’any 1995, i vaig ser dels qui va empènyer més perquè UM se transformàs en un partit nacionalista. Com anècdota, els colors del símbol d’UM eren el verd i el blau, i van passar a vermell i groc. Igualment vaig empènyer moltíssim perquè UM rompés amb el PP, cosa que na Maria Antònia no volia fer. I es va fer un any abans de les eleccions de 1995.
- Quin paper juga Maria Antònia Munar en el viratge nacionalista del partit?
Na Maria Antònia Munar d’ideologia zero. És una política pragmàtica: poder. Evidentment, lo del nacionalisme en aquell moment li anava bé, perquè si no li hagués anat bé no ho hagués fet. Però ella sempre s’ha mogut per tenir poder. Era una estratègia de diferenciació amb el PP.
- Quin concepte de nació plantejava UM?
Països Catalans, no. Illes Balears. I dins les Illes Balears, principi de subsidiarietat: consells forts i Govern fluix.
- Hi va haver reticències dins el partit pel viratge nacionalista?
No. La gent normal del partit eren gent de centre/centredreta que no arribaven a aquestes coses. Ideòlegs en teníem però la ideologia era molt escassa. Hi havia molt de pragmatisme.
- Convergència Balear s’assimilava ideològicament a UIM?
Nosaltres teníem els gonellistes dins, i quan ens vam ajuntar ja no hi eren. Unió Independent de Mallorca estava llastrat per això. Convergència Balear eren més catalanistes i més nacionalistes que nosaltres.
- UM i Maria Antònia Munar dirigiren la Conselleria d’Educació i Cultura entre 1987 i 1992, en ple procés de normalització lingüística a les escoles. Com valorau aquella gestió?
No sé que t’he de dir, era una cosa molt de subvencions. Era una política d’enfortir i finançar el partit, i, evidentment, se donaven subvencions a gent afí al mallorquinisme polític. Na Maria Antònia era molt pragmàtica, i determinats grups de comunicació se’n duien una tallada molt forta del pastís.
- Com valorau el procés de normalització lingüística en els primers anys de l’autonomia?
Vist avui, un èxit brutal, i amb consens. Lo d’avui és un desastre, veurem ara què passarà. Ara la realitat és que tothom xerra castellà, i al pati dels col·legis xerren castellà. Ara tothom gira la llengua davant el castellà. Fa trenta anys no passava tant això.
- Com valorau el canvi de model lingüístic a l’Educació a mitjans dels anys noranta?
Lo de la immersió me sembla molt bé. Lo que me preocupa és tornar enrere el que tenim en aquests moments. El tema de la llengua no el vaig viure massa, però sí he de dir que amb aquest tema s’ha fet molt d’anticatalanisme, a pesar que és un tema científic, no polític.
- Unió Mallorquina va tenir influència en el discurs lingüístic d’Aliança Popular i del Govern de Gabriel Cañellas?
Clar que va tenir influència, clar que sí. En Biel Cañellas va ser pragmàtic, en aquell moment discutir lo del català no tocava. L’Estatut marcava allò de “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears”, que va ser un encert absolut (no com a València). A ell li va anar bé des del punt de vista polític el seu discurs, perquè va pujar. Si s’hi hagués enfrontat, igual no hagués pujat.
- Com definiríeu Gabriel Cañellas a nivell identitari?
Un altre pragmàtic, un altre que de la ideologia se’n fotia. Lo que volia era tenir-ho tot controlat i comandar molts anys.
- Era l’AP/PP de Cañellas diferent al PP de Jaume Matas en matèria identitària?
Sí. En aquell moment lo que dominava a la política era la Part Forana, molt més arrelada aquí, amb un mallorquinisme molt més fort. La ideologia estava més propera a la Part Forana que no a Palma. Avui, la Part Forana ha davallat molt en quant a importància i força dins la política. Avui és des de Madrid que comanden. En Matas va ser una passa cap aquesta direcció. Ell va venir amb la lliçó apresa de Madrid. I ara és una sucursal de Madrid, pura i dura. Ha guanyat pes el centralisme.
- Hi va haver competència entre PP i UM per ésser molt present al carrer a la Part Forana?
Sí, clar que sí. I en Cañellas se va carregar na Maria Antònia Munar perquè li feia ombra. La va cessar perquè pensava que li llevaria vots, i se va equivocar.
- Quant a la lluita per les competències autonòmiques, destaca l’intent de reforma d’Estatut de 1991, aprovat al Parlament però rebutjat per les Corts Generals. Com ho recordau?
Jo vaig intervenir perquè s’havien deixat una competència importantíssima que no estava a l’Estatut: l’ordenació del litoral, que no estava inclosa dins l’ordenació del territori. Quan ja estava tot redactat, vaig anar a veure en Jeroni Albertí i li vaig comentar. Ell va xerrar amb en Fèlix Pons i se va afegir.
- Hi havia esperances d’aprovar l’Estatut a les Corts Generals?
Jo diria que sí. Potser que fos un joc polític, però nosaltres lo que havíem de fer era aprovar-ho. Vam contractar, per iniciativa meva, un catedràtic de Dret Constitucional per assessorar-nos.
- Per què el PSOE s’hi va oposar al Parlament?
No ho sé… Home, ells governaven a Madrid, i després del cop d’Estat de 1981 ja era una altra història tot això.
- Recordau la Plataforma Cívica per l’Autogovern, de 1991?
El lema “volem comandar a ca nostra” és una cosa que jo li vaig suggerir a en Toni Mir. A ell li va anar bé.
- Quin impacte tingué la Plataforma?
A efectes pràctics, res. Estava molt bé, havíem de lluitar, però a efectes pràctics, res.
- Per què fou tan breu la presidència de Cristòfol Soler, de 1995 a 1996? Fou una qüestió eminentment lingüística o hi hagué altres motius?
Perquè anava en contra dels interessos del Partit Popular. Més clar, aigua. Hi havia la part lingüística, però més general el catalanisme d’en Tòfol Soler. Hi havia un presentador de televisió de TV3 que treia cada vespre la fotografia d’en Soler. Ara no record el nom. Pràcticament totes les forces polítiques del PP el van deixar de banda. Alguns democratacristians sí el recolzaren i l’assessoraren.
- Com valorau l’experiència de les presidències de Jaume Matas (1996-99/03-07) respecte la qüestió nacional?
No és el mateix en Matas de la primera legislatura que el de la segona. El primer va fer de polític i el segon va anar a lo seu. A la primera legislatura no hi va haver escàndols. Però, a la segona, ell va venir aquí amb la lliçó ben apresa, i amb na Maria Antònia Munar va fer un pacte claríssim per repartir-se el territori. Jo ja no hi era, me vaig donar de baixa l’any 2001. La legislatura 2003-2007 ha estat la legislatura del zenit de la corrupció. Jo no puc demostrar que hi va haver aquest pacte, però els fets ho diuen així. Se varen repartir uns espais un, i uns espais l’altra.
- Com valorau l’experiència del Primer Pacte de Progrés (1999-03)? I del Segon Pacte (2007-11)?
Almenys van corregir algunes coses de les polítiques del Partit Popular, i de corrupció no n’hem sentit parlar. Na Maria Antònia tenia el Consell Insular, i ella, degut als orígens de la seva presidència dins UM, sempre va estar a favor d’anar amb el PSOE i no amb el PP, cosa que està ben vista perquè electoralment tots els partits regionalistes de centre que pacten amb el PP queden fagocitats. Això és la història. Del 1987 al 1991 em van enviar a reunions amb els partits regionalistes, i hi havia Unió Valenciana, el PAR, UPN, el PRC, Extremadura Unida, Unión del Pueblo Meliense i un partit de Madrid que no record el nom. De tots aquests en queden dos: el PRC, per la personalitat d’en Revilla, i UPN.
En termes identitaris, va anar millor la cosa amb el Pacte. Jo amb en Sampol me duia molt bé. Quan jo estava a UIM, pràcticament sempre votàvem lo mateix amb el PSM. En Sampol ho va fer molt bé com a vicepresident de 1999 a 2003, i quan va anar al Senat, també. Ha estat dels pocs senadors que han fet coses. En Vidal, d’ara, també n’ha fet de coses.
EL SEGLE XXI
- Com valorau les polítiques lingüístiques del Govern de Bauzá (2011-15)?
Va fracassar absolutament i el PP va perdre la meitat dels vots. Jo, evidentment, vaig anar a la manifestació de les 100.000 persones. Crec que avui no se donaria aquella manifestació, perquè avui, deu anys després, el centralisme és més fort que no fa deu anys, desgraciadament, i tenim una extrema dreta que no existia al Parlament i que a nivell mundial ha guanyat moltíssima força. En Moisés Naím escriu a un llibre que fan la política de les tres “p”: populisme, polarització i postveritat. Això és lo que hi ha al món, i han guanyat a Argentina, van guanyar a Brasil, van estar a punt de guanyar a Estats Units i alerta, i mira Europa com està… Això ha calat i és per tot, cosa que fa deu anys no hi era. Han fet un mal terrible, enganyen a la gent. Amb la confrontació ha desaparegut el centre polític, que és importantíssim per a l’estabilitat de les democràcies. La federalització no interessa avui en dia, i per això els partits regionalistes han anat a la baixa i el centralisme ha pujat.
El context ha canviat i per això no ho veig avui una manifestació de 100.000 persones. Ara, crec que no li anirà bé a na Prohens si no aixeca la coa davant Vox, perquè la gent tampoc ho vol lo de Vox. Hi ha un consens de més del 90% a favor del model lingüístic actual, lo de Vox és minoritari. La gent no ho vol, i a més és car.
- Fa deu anys esperàveu que hi hauria a Palma una manifestació amb més de 100.000 persones?
No, jo no ho esperava. Me pareixia que seria molt grossa però no de la magnitud que va ser.
- Com valorau l’experiència dels Governs de PSOE-MÉS-Podem (2015-2023)?
Per jo han estat més positius que no el Govern del PP, perquè el PP ha fet unes polítiques massa de dretes i ha hagut retrocessos en molts àmbits. Jo som un centrista originari però a l’hora de triar blocs he triat el bloc d’esquerres, perquè el bloc de dretes és un retrocés brutal amb lo que tenim. Ells no poden solucionar mai el canvi climàtic, només es pot fer a base de la ciutadania, de la gent normal, no els multimilionaris.
PARTITS POLÍTICS
- Quin paper ha jugat Unió Mallorquina en el desenvolupament de l’autonomia i la identitat? Hem de considerar UM com una formació nacionalista o regionalista?
El problema d’Unió Mallorquina va ser quan va deixar de ser un partit amb un ideari per passar a ser un partit d’interessos, sobretot a partir de 2003. UM era un partit de poder i punt. Na Maria Antònia Munar no era partidària de protegir el territori! Ella parlava com a nacionalista però en la qüestió del territori, no. Jo entès sempre que si tu vols tenir una personalitat pròpia has de tenir llengua pròpia, territori diferenciat i tot diferenciat, formant una personalitat pròpia.
- I El Pi?
Jo som un defensor d’en Pep Melià, sempre l’he animat. El problema d’El Pi és que no ha tengut força electoral. El centre polític ha desaparegut. Ara és PP o PSOE. I se varen ajuntar amb en Jaume Font (que també me cau molt bé), però ells pensaven diferent. En el fons aquests que venien del PP no eren regionalistes, eren una altra història. Eren un partit de dretes que volia fer un mallorquinisme més allunyat de Catalunya (no anticatalanista tampoc) que no els qui venien d’Unió Mallorquina, que tampoc és que hagi estat mai catalanista, ni El Pi tampoc. El Pi s’ha conformat amb un regionalisme perquè en aquests moments no hi ha mercat per al nacionalisme.
- Quin paper ha jugat el PSM en el desenvolupament de l’autonomia i la identitat? Considerau que ha evolucionat molt el plantejament nacionalista encarnat pel PSM, primer, i per MÉS, després?
Al PSM jo li he tengut molta simpatia. Quan estava a Unió Independent de Mallorca, sempre votava igual que en Pere Sampol. I amb en Joan Mayol ens vam fer molt amics. Ell va promoure la declaració de Cabrera com a parc natural. Han estat importants. Jo al PSM sempre l’he considerat com el meu segon partit, tot i que mai vaig pensar en afiliar-m’hi perquè jo som un centrista i ells són massa d’esquerres per jo.
A MÉS en l’ideari hi ha poques variacions. Mantenen un cert nacionalisme.
- Quin paper ha jugat l’esquerra d’herència comunista (EUIB) en el desenvolupament de l’autonomia i la identitat?
Són federalistes aquests, lo qual està molt bé. Hem d’entendre que el marxisme és tot lo contrari al nacionalisme, és universalista, i venen d’aquí. Han tengut una actitud bona essent un partit estatal.
Crec que només hi ha hagut Izquierda Unida. Esquerra Unida no ha tengut força. Però IU ha tengut postulats federalistes.
- Quin paper ha jugat el PSIB-PSOE des de les institucions en el desenvolupament de l’autonomia i la identitat? Ha tingut una dualitat entre PSIB i PSOE?
El PSOE ha tengut un paper digne en el tema identitari, no satisfactori per jo però ha intentat anar en aquesta direcció sempre que no han governat a Madrid. Però quan han governat a Madrid, no, són quasi iguals que el PP. El PSIB-PSOE ha estat més PSIB quan no han governat a Madrid.
REFLEXIONS GENERALS
- El 2005 es crea IB3. Creieu que aquest ens radiotelevisiu ha contribuït a crear una unitat major entre les illes?
No tenc proves de res, però crec que sí. Abans, els de Menorca i Eivissa no se coneixien, i nosaltres amb els menorquins i pitiüsos, molt poc. I ara amb les notícies efectivament hi ha millor coneixement i convivència entre les quatre illes.
Per cert, la primera descentralització que es va produir aquí va ser l’any 1980, que jo vaig promoure la divisió de la Comissió Provincial d’Urbanisme en seccions insulars, i cada poques setmanes fèiem reunions a Menorca i a Eivissa.
- Haurien de tenir més competències els consells insulars?
Jo en aquell moment era partidari d’això, però avui en dia ho veig una mica diferent en el sentit que el Govern ha de ser més fort també. Jo crec que ara està més o menys bé. Els qui volen simplificar l’Administració només podrien llevar el Consell de Mallorca, però a Menorca, a Eivissa i a Formentera, de cap manera. Però, bé, el Consell de Mallorca a nivell popular no se’l veu com una cosa massa necessària. És així. Jo som partidari de deixar-ho així com està. No s’ha de suprimir tampoc. Si a les altres illes se governen ells, per què aquí no?
- Creieu que en aquests darrers quaranta anys hi ha hagut recels cap a Mallorca per part de les altres illes?
Crec que han disminuït, però va ser ferotge. La creació de l’Estatut va ser ferotge. Sobretot els de Menorca, que volien la paritat, gent de dretes i tot. Va ser una lluita terrible. A Eivissa, també, però ells van més als diners que no a Menorca.
- És just el sistema de proporcionalitat corregia del Parlament? O s’hauria de canviar?
És molt difícil canviar això. Jo crec que està bé així com està. A Menorca hi hauria una revolució si els llevessin pes ara, i a Eivissa també. El gran ha de donar qualque avantatge als petits també.
- Quin futur creu que tendrà la llengua catalana a les Illes Balears?
Jo estic preocupat per la llengua i per la identitat, però sempre quedarà si podem mantenir el tema escolar. El món educatiu i el món cultural quedaran, però l’ús diari anirà a menys. Jo esper que qualque dia hi hagi una reacció, no sé quant però ho esper, perquè lo que tenim ara, ja a nivell mundial, no arreglarà els problemes, i hi haurà el pèndul que girarà cap a l’altre costat. El pèndul ha de venir per solucionar les desigualtats i els problemes medi ambientals també. En un moment determinat hi poc haver una espurna que ho faci esclatar tot.
- Com s’han desenvolupat les relacions econòmiques amb l’Estat (finançament autonòmic)?
Ens prenen el pèl, de tota la vida. Sempre he estat partidari de tenir un diputat mallorquinista o nacionalista a Madrid. Ara en Vicenç és el primer que hi és, però se deu a una disciplina de partit, de Sumar. Veurem què farà…
- Creieu que la qüestió del finançament és poc coneguda per la ciutadania?
Sí, la gent passa. Però bé, esper que algun dia no passi.