ENTREVISTA A JOANA BARCELÓ

Entrevistador: Miquel Vidal Bosch.

FITXA PERSONAL

• Nom i cognoms: Joana Maria Barceló Martí
• Data de naixement: 5 de setembre de 1959
• Lloc de naixement: Ciutadella (Menorca)
• Estudis i formació: Llicenciatura en Geografia i Història, i Graduada en Dret
• Trajectòria laboral: Funcionària de l’Ajuntament de Ciutadella; abans a l’Oficina de Consum i Mercats; ara, a Recursos Humans.
• Militància política: PSOE (i anteriorment al MSM).
• Treball o situació actual: Funcionària de l’Ajuntament de Ciutadella.

INICIS DE L’AUTONOMIA (80-90s)

1. Com valorau l’Estatut d’Autonomia de 1983? Compleix amb les expectatives d’autogovern per a Balears?

Jo crec que no podem defugir quan parlam del primer Estatut de la il·lusió del projecte, que és l’element més clau de tots. A la Transició cridàvem “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, és a dir, ho posàvem al mateix nivell. Per a l’esquerra era un element clau de democràcia, de govern de proximitat, de decidir el futur de cada poble. És un projecte que va néixer amb moltes expectatives i il·lusions, essent conscients, sobretot des de Menorca, de la complexitat, i alhora també d’unes certes desconfiances. Els pobles de cada illa se coneixien molt poc, i la por a reavivar el centralisme mallorquí hi era. Per tant, les negociacions van ser dures. Primer, amb el nombre d’escons per a cada illa (si paritat o no). Al final es va optar per una proporcionalitat corregida. Després, també és un estatut ple de clàusules de salvaguarda. Per exemple, quan s’aprovaven els pressuposts al final hi havia una votació territorial, per illes, i era la votació clau. I açò s’havia plantejat per a que mai una illa s’imposés damunt dues. No va passar mai açò, evidentment, però aquest element hi era. Nosaltres confiàvem molt en els consells insulars. Menorca reforça un instrument propi dins un projecte conjunt amb les altres illes, essent conscients que som molt petits per anar totsols. Però, alhora, es tracta de fer una implicació de Menorca com a poble. Això sempre ho hem tengut molt clar al PSOE.

• L’Estatut parla de les característiques de nacionalitat de les illes, i de la identitat històrica de les Balears. Després, amb les reformes posteriors es produeix un debat entorn de la consideració de la nacionalitat històrica. Té importància aquest debat?

Sí. En aquell moment era molt important aquest debat, perquè ens suposava un camp competencial més gran que un  altre. La Constitució havia establert dues vies per accedir a l’autonomia, i les nacionalitats històriques accedien d’una manera més ràpida i amb un ventall competencial més gran a la seva autonomia, en comparació amb les autonomies de nova creació. Per tant, aquest era un element per lluitar en aquest sentit. Un altre element és saber què som les Illes. Som una comunitat o una nacionalitat històrica? Aquí sempre hi ha hagut molt de debat. Per a Menorca lo important era que s’identifiqués que érem una comunitat formada per pobles, que érem illes, que cada illa volia el seu govern i la seva capacitat política. Açò era la lluita des de Menorca. I, alerta, entenem la lluita de les comunitats històriques. De fet, reforma de l’Estatut  de 2007 era molt semblant a l’Estatut català, i ens defineix com a nacionalitat històrica.

• Les competències d’Educació i Sanitat s’aconsegueixen a la segona meitat dels noranta. S’haurien d’haver aconseguit abans? Com valorau aquest procés?

Com més prest, millor. Jo crec que sí. De ben segur. Tots teníem moltes ganes d’assumir aquestes competències. Van venir més tard, i no per açò van venir millor dotades. El temps d’espera no és que ens ajudés a millorar res.

• Les Illes Balears arribaren a ser l’única comunitat autònoma amb llengua pròpia sense competències educatives als anys noranta. Era un greuge comparatiu respecte a les altres comunitats?

Evidentment que ens hagués anat millor. Sobretot pensant en Menorca hem tengut el Moviment de Renovació Pedagògica, un moviment molt ample i molt lluitador que va incorporar la llengua catalana d’una manera increïble, i també la proximitat de les escoles. Ha fet una gran feina el Moviment.

No sé si els governs que teníem les haguessin desenvolupat molt aquestes competències. Però era difícil que nosaltres entréssim com a comunitat autònoma des del primer moment.

• La cogestió en matèria educativa i lingüística entre el Ministeri d’Educació i Ciència i la CAIB provocà dificultats en el procés de normalització?

Aquí teníem un govern d’esquerres en aquella època. Per tant, les competències de normalització lingüística es van desenvolupar molt més. Molt més. Ens hagués anat millor que no hi hagués hagut aquestes dificultats. Sí ens ha pogut perjudicar, sobretot perquè veus que el que es feia des d’aquí va tenir un impuls molt més gran. Claríssim.

• El PP balear emprèn el projecte ambiciós de reforma de l’Estatut, el 1991, que no s’acaba aprovant per la negativa del PP estatal i del PSOE estatal. Per què l’emprèn Cañellas?

Bàsicament en Cañellas si qualque cosa tenia clara era el compromís amb la terra. Era un govern molt lligat a l’interior. Governava no tant de cara a l’exterior, sinó que ho feia pensant en la gent d’aquí, de cada illa. Coneixia i es passejava d’una manera increïble per tot el que era la realitat de les Illes. La coneixia beníssim. En aquell moment va ser possible defensar aquest Estatut com un element enfront del Govern central i també del PP estatal, per visualitzar les diferències i per marcar caràcter respecte al seu compromís amb les Illes Balears. Ell entenia lo que era el Govern de cara a l’interior. Tenia clar el lligam del territori. Cercava el suport del ciutadà.

• Era Cañellas regionalista?

No. Estic segura que si el PP l’hagués cridat a ordre, s’hi hagués aplegat. Era una estratègia per tenir el partit fermat i guanyar eleccions. Punt. Una estratègia directa.

• S’emmirallava Cañellas en Jordi Pujol?

No, però tenen elements assimilables. Aquell des d’una perspectiva molt més nacionalista, i Cañellas, no. Ell mentre no generés problemes, Madrid deixava fer, i ell anava guanyant eleccions, controlant el partit i fent i desfent.

• El PSOE s’absté a la reforma de 1991 al Parlament, i al Congrés dels Diputats vota no.

Allò va ser molt dur. Al PSOE li va costar entendre el procés autonòmic. No ens enganem. El PSOE de les Illes en aquells moments no mantenia la unitat del Partit Popular. Hi havia una part molt més lligada a lo que era el partit. El PSOE en aquell moment tenia un poder de centralitat important. No ens enganem. El control polític del partit estatal s’exercia. Així de clar. En aquest sentit tenia difícil entendre tot el que eren els moviments nacionalistes, els avanços en autonomia… Hi havia por de que tot açò pogués anar més enllà. El partit aquí tenia aleshores un accent més estatal que de comunitat.

1. Quan canvia això?

Quan començam a guanyar les eleccions. I poc a poc començam a tenir comunitats autònomes amb un pes important socialista. A Andalusia, a Catalunya, aquí amb en Xisco Antich… El pes de les comunitats autònomes obliga a fer un plantejament diferent en aquest sentit.

1. S’ha parlat de dos sectors dins el PSOE a Balears: els oficialistes i els autonomistes. I que Joan March fou qui impulsà la via autonomista dins el PSOE.

A Menorca no ens representa gens açò. El posicionament polític d’en Joan March estava molt lligat a les Illes però fonamentalment lligat a Mallorca. No ens enganem. Nosaltres teníem més marge polític amb els “oficialistes” que amb els “autonomistes”. Jo vaig viure molt aquest trànsit. Jo vaig intentar que hi hagués unitat d’acció a Menorca per intentar treballar a favor de Menorca a tots els indrets, i des de Menorca. Se tractava de participar de la política de les Balears i des de l’Estat, però sempre tenint en compte que nosaltres [els menorquins] decidim. Les llistes d’aquí es decideixen aquí. Nosaltres decidirem quins han de ser els nostres candidats al Congrés o al Senat. Açò no era la línia dels autonomistes, sinó l’oficialista. La línia autonomista era més centralista internament. És autonomia per a les Illes amb control des de Mallorca. A nosaltres açò no ens va molt bé. Jo he estat al Govern balear, al Parlament i a mil ponències perquè sempre he cregut que Menorca ha de participar del govern de les Illes Balears, perquè som part d’aquesta comunitat autònoma. Açò ho tenim claríssim. Però també s’han de respectar les visions que es puguin tenir des de Menorca. Per exemple, en ordenació del territori la nostra postura era diferent de la d’Eivissa. No podíem fer una política única en aquest sentit.

Ha estat fonamental el creixement dels consells insulars. Ha estat aquesta la gran batalla de Menorca. Quan el finançament arriba, on arriba? Al Govern. Però nosaltres tenim competències transferides des del Govern, i són competències pròpies. Com arriben aquestes competències? Com se revisen? Jo crec que es podria fer millor.

El gran canvi per a nosaltres va ser el primer Govern de Progrés d’en Xisco Antich, amb el lema de “quatre illes, un país, cap frontera”. Açò també va ser el que va condicionar molt en Matas també. Com més prop, més fàcil és la participació. Açò és més democràcia. Més competències sempre és més positiu. Sempre.

1. Com valorau el text de la Llei de Normalització Lingüística de 1986?

És un text que ha perdurat, que açò ja és molt important. Ha sobreviscut a les reformes de l’Estatut. I, salva d’alguna manera en aquests moments de més dificultat lingüística que se garanteixin aquests mínims que suposa la Llei. Per tant, és una llei molt important. El suport que se li va donar és lo que li ha donat una autoritat que perdura en el temps. El text és un bon acord, perquè va ser un acord de tothom. Quantes lleis en aquesta comunitat autònoma han resistit un embat d’un canvi de legislatura? Molt poques.

1. Com ha estat el desenvolupament posterior de la LNL?

S’ha anat desenvolupant. Aquí a Menorca amb molta naturalitat. Som una terra que utilitzam amb un percentatge altíssim la nostra llengua per tot, a les escoles, a l’Administració… Per tot.

Sempre intueixes que hi ha més dificultats dins l’Administració a nivell balear. A Menorca no crec que se qüestioni la llengua com a requisit, a Mallorca sí. Tots sabem que a la sanitat no és un problema de llengua el que hi ha, sinó del cost de vida, de l’habitatge, de començar de zero a un nou lloc, de perspectiva vital… Hi ha altres maneres d’incentivar. Qualsevol persona amb aquestes titulacions no han de tenir molts de problemes.

1. En el cas de l’Educació, va ser molt difícil implementar la immersió del català a les escoles?

A Menorca, gens. Al contrari, va ser un element de garantir la igualtat de tots els fills, i d’assegurar la igualtat de seguretats. No només per un tema identitari, la immersió era clau per a la integració de tothom, per evitar separacions. És un element socialment imprescindible. A Menorca no vam tenir molts de problemes. Aquí el Moviment de Renovació Pedagògica ha ajuntat molts col·lectius de mestres.

1. No hi ha hagut una Obra Cultural Balear a Menorca. El Moviment de Renovació Pedagògica ha fet aquest paper?

Sí. Dins les escoles, molt. A les escoles d’estiu hi va haver una afluència de gent increïble, i durant el curs escolar hi havia una activitat permanent, amb valoracions i debats sobre com havíem de fer les coses. Aquí va ajudar molt una persona molt estimada, na Pilar Benejam, una pedagoga de Ciutadella molt compromesa amb els moviments de renovació de Catalunya i d’aquí. La veritat és que molts que ni tan sols érem mestres anàvem a les escoles d’estiu, perquè eren punts de reflexió molt més amples que no estrictament la didàctica d’una assignatura.

1. Se podria dir que el Moviment és la raó per la qual no hi ha una OCB a Menorca?

És un poc tot. A la Transició també hi havia aquí les Joventuts Musicals. A Ciutadella van impulsar d’una manera molt clara la Nova Cançó. Era un altre element més de cultura, amb la música i les persones. El Cine-Club també, els fòrums… Eren moviments que potenciaven molt la identitat.

Supòs que l’Obra Cultural aquí va fer una feina enciclopèdica molt especialitzada, la gent va anar participant d’una manera més individualitzada més que no d’equip… Però van fer una feina extraordinària fent l’Enciclopèdia de Menorca.

1. Com valorau el paper que ha jugat l’Obra Cultural Balear a Mallorca?

A Mallorca s’ha visualitzat més al llarg de tots aquests anys, sobretot pel suport a la llengua i la cultura. A Mallorca tenen una realitat més conflictiva que a aquí, i per açò tal vegada el paper de l’Obra no ha estat tan necessari aquí. A Mallorca l’Obra s’ha lligat més amb el tema de la llengua, i aquí va ser més enciclopèdica.

1. Sembla que el procés de normalització ha estat més fàcil a Menorca que a la resta d’illes. Per una qüestió sociològica, de menys turisme i immigració…?

També n’hi havia aquí de gent de fora. Però pensa que aquí vam tenir un govern d’esquerres. Teníem un Consell d’esquerres. I teníem gent de cultura com n’Andreu Murillo o en Joan López Casasnovas, es van començar a fer les primeres oficines de normalització lingüística i institucional… Açò també ha influït. Que hi hagi institucions que impulsin o no és un element a tenir en compte.

1. Com valorau l’experiència de la presidència de Cristòfol Soler (1995-96) respecte la llengua i la identitat pròpia?

Jo el vaig viure de prop aquest episodi, era al Parlament. En Cristòfol Soler va ser molt valent, en el sentit que va creure que podria mantenir, després d’en Cañellas, un Partit Popular regionalista, amb una estimació als elements identitaris, de la llengua, la cultura… Fins i tot amb formes més dialogants. Ell visualitzava un PP lligat a aquest elements identitaris i amb una actitud més de diàleg. Però, clar, el Partit Popular ja era un altre en aquell moment. Ja comandaven a Madrid. I, Madrid ja començava a imposar-se damunt la realitat illenca. Davant els conflictes d’en Cañellas, ells comandaven. Madrid ja havia aterrat dins el PP de les Balears.

• Quina és la raó principal de la dimissió de Soler?

Se va adonar compte que no tenia el suport dels seus. Comptes i veus que no tens els vots suficients. No es produeixen buits, en Cañellas se’n va arraconat per Madrid. I, davant la incertesa Madrid escull la seva gent, i no escull el paper regionalista i identitari d’en Soler. El PP ja tenia altres senyes d’identitat, que eren la centralitat i el control des de Madrid.

• Com valorau l’experiència de les presidències de Jaume Matas (1996-99/03-07) respecte la qüestió nacional? Hi ha diferències a nivell identitari entre el seu primer govern i el segon?

No és tant identitari, eh. En Matas sorgeix com un diputat jove, preparat i amb el suport de Madrid. I venia de la conselleria d’Economia del Govern, que semblava lo màxim. El primer Matas acaba una legislatura. Però després ve el primer Govern Antich, que és el que va marcar més les pautes d’aquesta comunitat en matèria insular. Va consolidar d’una manera molt forta els consells insulars. En temps d’en Cañellas les competències eren minses i tutelades. Teníem una part de Cultura, de Normalització Lingüística… En Cañellas no va ser combatiu amb els consells insulars i va anar cedint algunes competències, però sempre les més importants estaven tutelades. El primer Govern de Progrés va suposar un canvi brutal. Tenim la Llei de Consells Insulars, la Llei de Finançament de Consells Insulars, les competències d’ordenació territorial, d’ordenació turística, de carreteres, de benestar social… Va ser un canvi molt potent.

Quan en Matas torna, se troba amb una comunitat autònoma d’un paper dels consells insulars més forts, i, per tant, amb una experiència de govern més important. Ja no és aquella etapa d’en Cañellas. La ciutadania havia canviat i la comunitat havia canviat. En Matas lo que intenta d’una manera molt dura és un exercici de poder dur. Va ser una legislació molt dura la seva. Els consells insulars ens van permetre resistir bé, sobretot en el cas de Menorca. Vam aguantar bé perquè estàvem plens de contingut. Sinó, no haguéssim resistit.

• Durant el Primer Pacte de Progrés hi hagué el debat de l’Ecotaxa…

Va ser molta polèmica, va ser un tema dur. No ho vam gestionar prou bé. Ara tothom està encantat amb l’Ecotaxa. No ha suposat un perjudici turístic o econòmic sinó més aviat el contrari. La gent està disposada a pagar per venir. Ja era una experiència que se visualitzava a altres bandes. Però, en aquells moments va ser molt dur, perquè se va encallar la negociació i va generar una conflictivitat molt dura. És una pena perquè els primeres projectes de l’Ecotaxa van ser molt importants. I és una llei que resisteix el canvi polític. Tenir i acollir tanta gent requereix d’un finançament i d’unes infraestructures necessàries.

EL SEGLE XXI

• El 2005 es crea IB3…

En Jaume Matas va exercir dins IB3. Com tots els inicis, va costar IB3. En aquell moment, a pesar de les dificultats, la veritat és que ha estat l’element més aglutinador del ser illes. Tots coneixem la realitat de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, les festes cada banda… Ha estat un element aglutinador de la comunitat autònoma.

• Ha format identitat balear?

Aquest concepte d’identitat balear me costa… Sí ha format identitat de les Illes Balears com a comunitat autònoma. D’una manera clara. No se li pot negar el paper vertebrador d’aquesta comunitat autònoma.

• Ho ha volgut fer IB3?

Jo crec que darrerament, sí. En les darreres etapes és un element important.

• Hi ha gent que diu que Menorca no té molt de pes a la programació d’IB3. Hi estau d’acord?

Jo crec que avui en dia no és tan així. Dins lo que és la programació d’IB3, evidentment Mallorca és molt més gran.

• Com valorau del Segon Pacte de Progrés (2007-11)?

Vam viure la crisi dura i vam viure sobretot en aquell moment tot lo que feia referència a una llei que vam començar i que va possibilitar un canvi de xip: la reconversió hotelera i del sector turístic, mitjançant una llei òmnibus que reconvertia el sector. Va ser un text jurídic que va comptar amb el suport de tothom. Es va aprovar per unanimitat. Va ser un acord no gens fàcil. Era una manera de decréixer, de congelar creixements. Quan va entrar en Bauzá la van modificar, i després ja tot va caure una altra vegada.

• Entrant ja a reflexionar el nou Estatut de 2007, podem parlar de la qüestió de les competències insulars…

Aquest és un element clau: les competències que se defineixen com a pròpies. I, açò vol dir que la capacitat reglamentària que fins al moment s’havia de discutir amb el Govern, ara ja la teníem per Estatut, i teòricament podíem fer reglaments.

• Va ser difícil incloure la referència estatutària a que fossin competències pròpies?

Va dur debat. Veníem d’una etapa que veies fruits de lo que implicava que tu decideixis des d’aquí. La proximitat és participació i democràcia. A Menorca, l’equip de govern érem un equip plural, i no teníem dificultats en posar-nos d’acord amb açò. El fet de tenir les competències com a pròpies generava dubtes però ho vam aprovar. No ha estat un dels temes més conflictius.

• Eduard Riudavets em reconegué la vostra importància en la inclusió d’una Comissió General de Consells Insulars a l’Estatut de 2007. Aquesta, però, no s’ha acabat de desenvolupar posteriorment…

Sí. Jo entenc que no és fàcil. Essent molt partidària d’aquesta comunitat autònoma, també crec que és molt important que les realitats insulars se coneguin, perquè sinó és molt difícil entendre’ns. Si Mallorca té una necessitat ho ha de poder fer, i jo hi he d’anar suport. I aquí també a l’inrevés. I per a això és clau que ens coneguem, que coneguem els projectes de cada illa. A jo m’interessa saber què fan a Eivissa, què fan amb els recursos de la capitalitat que paga el Govern balear (i, per tant, els menorquins també pagam). Tot açò facilita la interacció dels ciutadans amb la política. Hem de ser transparents amb la realitat de cada illa. Però, clar, açò costa, perquè parteix de que des de cada illa hi ha d’haver no només la gent que governa sinó també l’oposició, i després la idea és que aquesta comissió faci una primera lectura de determinades lleis que afecten a competències pròpies dels consells. Açò simplement. Però costa, no hi ha hagut manera de que se posés en marxa. La responsabilitat és de tots els partits polítics en general.

• A l’Estatut de 2007 quasi s’inclou la referència a les modalitats insulars de la llengua com a llengua mallorquina, menorquina…

No, no se va afegir. Ens vam blindar amb la Llei de Normalització Lingüística una altra vegada. No ens vam voler moure d’aquí. El PSM demanava ser més contundents, i per açò se van abstenir en aquest article. I la resta vam acordar per no rebaixar.

• Un altre afegit de l’Estatut de 2007 és la policia autonòmica, tot i que no s’ha arribat a desenvolupar…

Sí, no s’ha desenvolupat… Si comencéssim per coordinar les policies insulars, ja estaria molt bé. No sé si per aquí se podria avançar un poc més o no. Tampoc s’ha visualitzat com una prioritat per part de cap grup polític. No hi ha hagut urgències en aquest cas. Han estat més urgents altres temes. Aquest debat també va més enllà de la competència, s’hauria de definir quin model policial voldríem tenir, com se coordinaria amb les policies locals…

Una altra competència que se fa més difícil entendre per què no la tenim és la de Justícia. Com és possible? Un servei bàsic, de Dret… Hauria de ser una prioritat aconseguir la transferència de Justícia. No s’ha fet per problemes de finançament i d’estructures. Puc entendre que el Govern digui que sense un finançament just no podem fer passes enrere. Però, la gent que treballa al sector hi té dificultats.

• Un altre tema important del nou Estatut és la separació entre diputats i consellers insulars. Quin impacte va tenir això per a l’autogovern insular?

Té impacte a favor i no tant a favor. A favor, que tens molta més capacitat… Després d’haver rebut més competències insulars, necessites gestionar políticament moltes més coses, i per tant, necessites més temps. I, se fa molt més lògic que un conseller insular se dediqui a la seva primera responsabilitat, que és impulsar les polítiques d’àmbit insular, tant definir-les com gestionar-les. I quan dic definir-les me referesc a la capacitat reglamentària i legislativa, que se’ns atorga per l’Estatut. El Consell és una institució de la comunitat autònoma i alguna cosa més que un òrgan de gestió. Per tant, si omplies de contingut polític tan alt els consells insulars, tenies menys temps per dur bé els temes del Parlament, i la preparació de texts jurídics, i se decideix aquesta separació. Açò me sembla bé, i és necessari si vols potenciar vertaderament els consellers insulars. Però també és molt important que els diputats i els consellers s’elegeixin des de les organitzacions insulars. Han de respondre a una realitat insular. Dins el marc d’un partit d’Illes? Sí, però amb un compromís molt clar de territori. Açò hauria de ser així, però tenc dubtes de si és així…

• Hi havia, anteriorment, problemes d’agenda abans de la separació entre diputats i consellers insulars?

Nosaltres no en vam tenir mai. Teníem membres que quedaven al Consell gestionant. No tots eren de manera permanent al Parlament. Fèiem moltes hores de feina.

• Per acabar amb l’anàlisi de l’Estatut de 2007, es produeix la primera menció estatutària a la nacionalitat històrica. Quina importància té això?

Crec que açò és una voluntat de voler ser. Històricament hem estat aquesta comunitat històrica? Evidentment tenim elements comuns que així ho demostren, i aquest és un reconeixement a aquests elements comuns que tots estimam i que volem mantenir d’una manera clara.

Hem de ser comunitat i hem de posar l’accent en lo que ens uneix, perquè és molt important aquest sentiment de pertànyer i de tenir un projecte col·lectiu, però aquest projecte passa també per entendre la diversitat i la pluralitat. Hem de ser federalistes tant a nivell estatal com de comunitat. L’insularisme mai pot ser en contra de ningú. En absolut. Som illes a favor d’una comunitat autònoma. Mai en contra. Sinó, seria terrible.

• Com valorau les polítiques lingüístiques del Govern de Bauzá (2011-15)?

Va ser combatiu. Per primera vegada se va visualitzar açò. De sobte se fan polítiques de confrontació amb la llengua. Açò d’una manera tan directa i dura no s’havia vist mai.

• Com recordau la manifestació de les camisetes verdes del 29 de setembre de 2013?

Tothom tenia camisetes. Va ser una lluita reivindicativa espectacular. Vam ser capaços, des d’aquest element d’identitat que és la llengua, d’ajuntar des de les escoles a tants col·lectius de pobles. Vam ser capaços de reviure aquesta lluita ciutadana, totalment transversal i entorn de l’element de la identitat. Va ser un 10, me va encantar.

• Hi havia gent del PP a les manifestacions a Menorca?

Sí, clar que sí. No s’entenia de cap de les maneres que des del Govern se sigui combatiu a la contra.

• S’ha dit que aquella fou també una reacció a una manera de governar, i no només per motius lingüístics…

Jo crec que no només amb l’escola el Govern té una forma de governar d’imposició important. Però jo crec que el tema de la llengua va ser clau. No podem passar aquesta retxa. A jo m’agrada pensar que és en defensa de la nostra llengua el fet que la gent va sortir al carrer i va fer vaga.

• Com valorau l’experiència dels Governs de PSOE-MÉS-Podem (2015-2023)?

Per una banda, aquí sí que crec que hem tingut més una visualització més externa. És a dir, crec que per una banda cosa a destacar és la concertació social i econòmica. Ha estat un element molt important i molt definitori de les polítiques que ha fet aquest govern. I, marca una manera de fer política. I, alhora, es visualitza el tema del finançament. Han aconseguit acords de finançament que han estat passes importants. I, la capacitat i la possibilitat de governar amb les coalicions d’esquerres.

• Què va passar amb la qüestió de la sanitat i la llengua en aquest Govern?

De vegades els debats te fugen de les mans. No crec que el problema de la manca d’especialistes i de sanitaris sigui la llengua. En absolut. I ho veim ara a Eivissa. Com hi pot anar la gent si no tens una casa? I no la pots tenir amb el sou que cobres… És molt dur. Fins i tot se planteja en relació als docents, que no troben casa.

PARTITS POLÍTICS

• Quin paper ha jugat Unió Mallorquina en el desenvolupament de l’autonomia i la identitat? Hem de considerar UM com una formació nacionalista o regionalista?

Unió Mallorquina només amb el nom posa tan l’eix damunt Mallorca que la limita. I ve El Pi, que són les mateixes persones que estaven dins UM i la gent els identifica com a tal, i tenen moltes dificultats a Menorca i a Eivissa. Com han transmès que tenen un projecte de comunitat? És molt difícil i costa molt. És clau, si vivim a una comunitat autònoma, visualitzar un projecte polític coherent i cohesionat, amb fites comunes claus.

• Quin paper ha jugat el PSM en el desenvolupament de l’autonomia i la identitat? I MÉS?

Són partits més d’un àmbit insular, nacionalistes, que des del meu pragmatisme crec que resta forces a un projecte col·lectiu de comunitat. Entenc que la primera realitat és l’illa, jo també defens molt el concepte de Menorca. Però sempre que açò m’obliga a una participació molt activa per fer comunitat, o per fer política estatal com a partit. Perquè és en aquests àmbits en els quals jo puc convèncer i intentar canviar les coses perquè vagin a favor de la meva realitat. A aquests partits insularistes els costa molt visualitzar-ho. La nacionalitat o la identitat també la visualitzes a través d’un projecte polític que sumi esforços. Com ho transmetem aquests projectes polítics que sumen? Tots cruixim un poc, també el PSOE. Jo vaig optar per un partit d’esquerres i amb una referència estatal. Pos l’accent a Menorca? Sí. Però jo renunciï a la comunitat autònoma, al contrari. És clau perquè avancem. I, a nivell estatal hi ha moltes coses que es decideixen i que ens afecten, i que, per tant, també hi hem de ser. Entenc els projectes d’illa, però necessiten visualitzar un projecte de comunitat.

• Quin paper ha jugat l’esquerra d’herència comunista (EUIB) en el desenvolupament de l’autonomia i la identitat?

Esquerra Unida sempre han estat bons companys de viatge. Sempre he treballat molt bé amb ells. No te podria dir molt més. La visualització a nivell de comunitat també els costa. És un partit que no és insularista però no el sabria definir del tot.

REFLEXIONS GENERALS

• Quin és l’estat de la llengua catalana a les Illes Balears actualment? Quina futur pot tenir?

M’agradaria que millorés, que avancéssim, que no ens aturéssim. Però me preocupa que no sigui així, perquè el missatge que arriba és de que potser seran necessàries concessions a la baixa, i això preocupa perquè se genera un debat totalment fals de que la llengua divideix quan aquí la llengua sempre ha integrat. I sempre ha d’integrar.

• És just el sistema de proporcionalitat corregida del Parlament balear?

És un sistema d’acord. És l’acord al qual vam arribar, que ens ha permès avançar. Si ens va permetre avançar, bé està. Crec més en els continguts, en els projectes i en la participació de les illes. És molt difícil que un partit polític arribi a separar-se del vot per qüestions de territori. No ho hem vist mai. A mi m’hagués agradat més que fos més paritari. És un sistema de proporcionalitat corregida, així que bé està.

• Eivissa actualment té molta més població que Menorca. S’hauria de revisar el número de seients de cada illa?

I què? No passa res. Açò va ser l’acord. No romp cap majoria i minoria un vot. Hem de canviar aquest acord? Amb quin criteri? De millorar la proporcionalitat? No hi ha res que sigui tancat en clau, tot és revisable. Lo que sí seria bo és que se fes amb acord, i sempre amb elements correctors a la proporcionalitat.

• Al Parlament sempre se vota per partits i no per illes. S’hauria de poder canviar aquesta dinàmica?

Açò bàsicament és l’estructura dels partits polítics. Alerta, discutim molt els partits polítics internament. Però açò és lo que toca, eh. Després arribam a acords i se vota de manera conjunta. Lo que és important és que hi hagi aquests àmbits de debat per discutir les coses. De vegades cedirem uns, i d’altres vegades, els altres. I és important no desviar-te molt dels objectius. Per anar avançant és necessari construir ponts, i per açò és important fer debat dins els partits polítics. Segurament, n’hauríem de fer més encara.

• Hi ha recels per part de Menorca i les Pitiüses cap a Mallorca?

En aquest moment crec que no tant. IB3 ha ajudat molt. Les comunicacions i el moviment de la gent de Menorca i d’Eivissa ha ajudat molt. Crec que s’ha normalitzat molt, perquè ens coneixem millor, perquè tenim facilitats de transports, perquè és fàcil venir a fer un cap de setmana, anar allà a un metge… Som una mateixa comunitat, i hem millorat molt en aquest sentit. Sempre hi haurà dificultats, eh. No és un camí exempt de problemes l’autonomia. Però no hem de perdre mai la il·lusió, ni la plena voluntat de ser comunitat.

• Es podria fer, i s’hauria de fer, una reformulació interna en clau federal o confederal a les Illes Balears?

Bastaria que complíssim l’Estatut. Així de clar. Totes les competències pròpies, capacitat reglamentària, recursos econòmics ben aclarits i repartits, i, després, algunes competències que està bé que estiguin en mans de la comunitat autònoma perquè sinó des de Menorca mai les podrem tenir (mai podrem tenir aquí un hospital de referència, o un psiquiàtric, o una universitat…). Som una illa petita, no ens enganem.

• Algunes persones opinen que el Consell de Mallorca no hauria d’existir, que no faria falta. Hi estau d’acord?

La veritat, crec que no. Mallorca té la mateixa legitimitat que nosaltres. I a nosaltres ens aniria malament que no hi hagués el Consell de Mallorca, perquè hi ha una competència que mai pensa ningú que tenen els consells insulars, i la tenim per la Llei de Bases de Règim Local, que és la coordinació i la cooperació local, que és una competència importantíssima, perquè són molts de serveis de molts municipis. Aquesta competència la tenen els consells i és important que Mallorca també la tengui. Hem de tenir les mateixes oportunitats. Nosaltres hem de tenir clar que no competim amb el Govern, i Mallorca té àmbits d’actuació que vertaderament pot gestionar i gestiona el seu consell. Seria injust que ho hagués de fer el Govern, i seria injust tant per als mallorquins com per a nosaltres, perquè se suposa que el Govern fa la feina de cooperació de tots, i si hagués de fer l’acció política de Mallorca, açò com ho transparentes? Impossible.

• Com s’han desenvolupat les relacions econòmiques amb l’Estat (finançament autonòmic)?

Insuficient. Tenim un tema de base que és la població, Aquí sempre hi ha un desequilibri que altres indrets no tenen, i sempre hem tengut dificultats per arribar a uns equilibris injusts. Després, tenim rendes altes que fan que valorin la nostra comunitat autònoma com una comunitat rica, quan les mitges amaguen moltes diferències. Per tant, nosaltres no se pot dir que siguem una comunitat en la que la majoria dels ciudatans no necessiten els serveis públics. Al contrari. I, a més, a les Illes tenim el sobrecost de la insularitat, que fa que tinguem més costs perquè hi ha la mar enmig. Tot açò no se finança lo suficient. Crec que els governs hi han fet feina, s’han visualitzat els debats, les reivindicacions, els estudis, s’han fet convenis (en carreteres, en transport ferroviari…) per contrarestar-ho… Però en el tema del finançament queda per fer. Sobretot a Menorca i a Eivissa, on no tenim serveis ferroviaris ni tenim autopistes.

• Hi ha un greuge comparatiu en el finançament intern entre illes?

Jo crec que sí. No és un retret tampoc. És una realitat que és difícil. Respecte a les competències que l’Estat s’ha anat quedant, per exemple, transport ferroviari, on va? On hi ha unes demandes o unes possibilitats de transport d’aquest tipus. Allà on no en tenim, o no s’han plantejat, se’ns compensa això amb més transport públic o d’una altra manera? No. No se’ns compensa. Amb la sanitat, sí, cada cop tenim més serveis i més descentralitzats, i s’ha anat avançant. Quan tenim un problema més greu, hem d’anar a un hospital de referència, que està molt bé eh, tampoc podem pretendre tenir-ho aquí. Anam allà i ens atenen beníssim. Nosaltres, però, estam més enfora de serveis, i hauria de ser molt més fàcil. Un familiar d’un malalt desplaçat a Mallorca com és possible que no pugui emprar la targeta de transport gratuït, quan ho paga el Govern i el Govern som tots i nosaltres som ciutadans d’aquestes illes. Es podria fer un poquet més.

Lo que més me preocupa és que no ens aturem. Quan vam començar no era fàcil, però no ens hem d’aturar. El procés autonòmic no ha acabat, en absolut. No podem quedar aquí. De vegades te dóna la impressió que va costar una burrada que als consells insulars ens reconeguessin les competències pròpies. Cada vegada les lleis són més reglamentistes, i no hi ha reglaments diferenciats. No sé si avui podríem fer el Pla Territorial de Menorca.