Entrevistador: Miquel Vidal Bosch.
FITXA PERSONAL
- Nom i cognoms: Bartomeu Colom Pastor
- Data de naixement: 27 de març de 1951
- Lloc de naixement: Sóller
- Estudis i formació: Llicenciatura de Dret, i Doctorat en Dret a Barcelona.
- Trajectòria laboral: Professor de Dret Administratiu (UIB) i advocat.
- Militància política: Ninguna.
- Treball o situació actual: Jubilat.
ESTATUT DE 1983 I RELACIÓ ENTRE ILLES
- Com valorau l’Estatut d’Autonomia de 1983? Compleix amb les expectatives d’autogovern per a Balears?
Se va rebre bé, però tampoc tirant coets. Hi va haver un procés que va ser llarg i dificultós, perquè primer l’Estatut se consensua entre UCD i PSOE però després a mitjan trajecte s’enfonsa UCD i el PSOE se troba que ha de consensuar l’Estatut definitiu amb Aliança Popular, i això fa que sigui dificultós. El nostre Estatut està al furgó de coa dels estatuts.
- Va tenir impacte el 23F en el procés cap al 143?
El clima de crisi que hi havia l’any 1980 i a principis de l’any 1981 (que incloïa la del partit governamental UCD) va tenir les seves repercussions polítiques i jurídiques. En aquest context es produí la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo (febrer de 1981), el 23 F, es va redactar l’informe de la Comissió d’expert sobre autonomies de maig de 1981, els acords autonòmics de 31 de juliol de 1981 i la LOAPA.
Malgrat la majoria dels partits polítics de les Balears tenien la intenció d’accedir a l’autogovern per la via del article 151 (no es el cas de AP) però primer la UCD (realment dins la UCD es debatia des de principis de l’any 1980) , i després el PSOE a nivell local, varen decidir d’accedir a l’autogovern per la via de l’article 143 de la Constitució. Així ho ratificaren ambdós partits a nivell local i a nivell estatalquant signares els Acords autonòmics de 31 de juliol de 1981, concretament l’apartat (acuerdos político-administrativos 1. Mapa autonómico) van tancar definitivament la qüestió.Via que com hem vist havia preconitzat sempre AP.
El 23 F va ajudar a proporcionar arguments per la via del 143, a adoptar la decisió pel 143.
- Com valorau la LOAPA?
Negativament:a més d’ inconstitucional anava en contra de l’autogovern. Basta veure que el primer Tribunal Constitucional, que no és el mateix que tenim ara, que era un tribunal brillant i independent integrat per gent d’un prestigi extraordinari, va proclamar que no era ni orgànica, ni d’harmonització.
La idea d’aquesta norma fou anunciada al discurs d’ investidura de Leopoldo Calvo Sotelo pronunciat el 18 de febrer de 1981 com explica al seu llibre “Memoria viva de la Transición”, publicat el 1990. En puritat la LOAPA es un projecte de llei fruit de l’Informe de la Comissió de experts sobre autonomies apartat (III. 2 articulación de propuestas) i dels Acords Autonòmics de 31 de juliol de 1981 que ja preveia un redactat de l’avantprojecte de Llei orgànica d’harmonització del procésautonòmic (apartat IV) que convertit en projecte fou impugnat davant el Tribunal Constitucional per el Govern basc, el Parlament basc, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya i 50 diputats que va declarar inconstitucionals 14 del 38 articles del projecte de llei a la Sentència 76/1983, de 13 d’agost, al mateix temps que declarava que el Projecte de llei no es podia promulgar com a Llei orgànica. ni com Llei harmonitzadora.
Dels restes del naufragi se va aprovar finalment la Llei 12/1983, de 14 d’octubre, del Procés Autonòmic.
- Com valorau el ventall competencial de les Illes Balears l’any 1983?
Com que nosaltres anam per la via lenta, la de la l’article 143 de la Constitució,just podíem assumir les competències de l’article 148 de la mateixa. I s’hi afegeix la de Dret Civil a aquestes. Va ser un començament, teníem competències importants com Urbanisme o Ordenació del Territori. Per començar no està malament però mancaven competències molt importants per redreçar la llengua con son l’ensenyament i els mitjans de comunicació. Però l’Estatut no és característic per això sinó perquè encerta moltes coses, com per exemple la denominació de la llengua.
Si tu mires la consciència nacional que nosaltres teníem, què vols? Va ser un estatut que va desplegar Aliança Popular…! Per mi el principal problema no són les competències tret de ensenyament i mitjans de comunicació, perquè després s’aniran incrementant poc a poc amb les reformes del 1994 , 1999 i 2007.
- Podem considerar llavors els consells insulars com òrgans d’administració local o d’autogovern insular…?
Eren òrgans d’administració local i d’autogovern insular, i eren òrgans necessaris a les illes menors i no tant necessari a Mallorca. Aquí hi ha una cosa molt important, i és que les Illes no tenien una administració pròpia fins a l’any 1978. Així com a Canàries es constituïren els cabildos l’any 1912, Érem com un territori peninsular amb una sola Diputació, que tenia la seva seu ala capital de la província Palma,a l’illa gran.
- La Diputació Provincial féu mal a la relació entre les illes?
Sí. Tot i les poques competències que tenia atribuïdes i ser expressió d’ un model d’Estat centralitzat a Madrid la Diputació que tenia la seva seu i els establiments (Hospital Provincial, Casa de la Misericòrdia i la cínica d’assistència psicriàtica) a Palma i el seu caràcter fiscalitzador dels municipis, era percebuda com una cosa estranya per les illes menors. Aquestes valoren l’autonomia en funció de les competències que puguin tenir els seus consells insulars, no en les competències d’un ens provincial interinsular.
- Trobau que és encertada la creació del Consell de Mallorca? O no hauria d’haver existit?
La pregunta no és fàcil de respondre. Mallorca és una illa, i tenint en compte que la Constitució diu que “en els arxipèlags les illes tendran, a més, administració pròpia en forma de cabildos o consells”, Mallorca té dret al seu propi consell. El que passa és que per simplificar una mica tota l’organització, que jo trob que massa pesada, jo hagués fet un Consell de Mallorca amb menys competències que les que tenen la resta de consells. Hi havia dues opcions alternatives en aquest sentit: que no hi hagués Consell i que les seves funcions les tengués el Govern, o que el Consell tengués menys competències que la resta.
- La societat mallorquina ho hagués vist amb bons ulls?
Jo crec que passa olímpicament la societat mallorquina. A la gent d’aquí l’és igual anar al Consell que a una Conselleria. El Govern hauria retingut les competències per a Mallorca. No crec que hi hagi tanta estima per al Consell com per a que hi hagi una revolució.
- Haurien de tenir més autogovern els consells insulars?
Jo sempre distingiria illes menors, que haurien de tenir totes les competències que puguin assumir, de Mallorca, que ja en té prou. Jo no n’hi hagués donat tantes competències.
A més hem reproduït el model de la Comunitat Autònoma a nivell de Consell: amb els consellers, tota la parafernàlia dels secretaris tècnics, i d’estructures burocràtiques. Hi ha dos models: el corporatiu i el burocràtic. El burocràtic és el de la Comunitat Autònoma i el de l’Estat, que té departaments(ministeris o conselleries) integrats per òrganss’ordenen jeràrquicament. Aquest model és massa pesat i car, hi ha massa executius si comptam el de l’Ajuntament de Palma. Hi ha massa administració, tenim massa càrrecs públics i poca efectivitat. En el model corporatiu les decisions les prenen per òrgans unipersonals (batle o president) o per els òrgans col·legiats(ple o comissió de govern). És cert que quan se donen moltes competències a una corporació fa que el model corporatiu no sigui tan àgil, i t’empeny a passar-te al model departamental.
- És correcte el model de la proporcionalitat corregida? És el sistema més just?
Ha funcionat bé, ha estat integrador. Jo el valor positivament. La paritat no seria justa en termes democràtics. Lo que volia el diputat Abel Matutes consistia en que el número de diputats per Mallorca fos el mateix que els diputats de les altres illes. A mi no me pareixeria bé que aproximadament el 80% de la població tengui els mateixos diputats que l’altre 20%. No me pareix bé que passi això als territoris històrics del País Basc, els distorsiona el resultat electoral.
- És just que hi hagi un diputat més a Menorca que a Eivissa?
La Llei Electoral forma part de l’Estatut material. És una norma molt important. Tocar-la és tornar a la discussió del diputat Abel Matutes. Jo no obriria aquesta qüestió. Ho veig complicadíssim. Els mallorquins també podríem dir que a nosaltres ens pertoquen més diputats dels que tenim. Per cert, tot això de la proporcionalitat i de l’equilibri entre illes se volia incloure a l’Estatut però se va haver de llevar perquè Alianza Popular no votes en contra de l’Estatut. Com que Aliança Popular volia la paritat, per arribar a un cert consens i perquè no votessin en contra (sí que se van abstenir, però) van decidir-lo resoldre-ho a través d’una futura llei(art. 20.3 idisposició transitòria segona de l’Estatut), que és la Llei Electoral (1986). L’article 12.2 de la referida Llei seria impugnada per AP, i el Tribunal Constitucional va proclamar la constitucionalitat d’aquest precepte a una sentencia memorable la 45/1992, de 2 d’abril.
- Era la paritat el principal punt de conflicte d’Aliança Popular respecte a l’Estatut?
N’hi havia més. Per exemple, la denominació de la llengua: “llengua de les Balears” en compte de “català” o la regulació de les modalitats lingüístiques.
- Per què s’inclou l’article referent a la protecció de les modalitats insulars de la llengua? En què s’ha traduït a la pràctica aquest article?
És un article que intenta conciliar la unitat de la llengua i la varietat, les modalitats, i estava consensuat per UCD i PSOE. No està malament. Ve a dir que la llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears, però que també hi ha modalitats insulars del català que han de ser objecte d’estudi iprotecció. Nosaltres no hem de escriure o parlaren barceloní, hem de seguir escrivint i xerrant com sempre hem fet. Per tant, jo crec que sí és interessant aquest article, i, a més, pacifica el tema. Diu que la unitat és compatible amb l’existènciade la varietat, de modalitats lingüístiques, que s’han de ser objecte d’estudi i protecció. És una formula de de consens.
- La condició de “mèrit” de la llengua catalana als anys vuitanta va en contra de la igualtat jurídica que estableix l’Estatut?
Sí, però aquí lo important és que primer se diu que serà un “mèrit”, despreses va dir que s’havia d’exigir el coneixement de les dues llengüesoficials… Bé, hi ha tota una evolució. I hi ha una sentència molt important sobre la Llei de funció pública catalana que declara la constitucionalitat del “requisit”, i nosaltres després també l’incorporam. Una de les meves tesis centrals és que nosaltres anam millorant en matèria de dret lingüístic fins a l’any 2003. Després hem tengut tres períodes de regressió i per tant hem anat endavant i enrere. La primera regressió va ser la d’en Matas, la segona va ser la d’en Bauzá, i la tercera és la que tenim ara. És molt preocupant que una llengua estigui sotmesa constantment a avanços i retrocessos, i es una mostra de la seva feblesa i debilitat de la seva oficialitat.
- Creieu que sense aquella sentència del Tribunal Constitucional sobre el català com a requisit a Catalunya no s’hagués pogut obtenir aquesta consideració a les Illes Balears?
Jo crec que no s’hagués ni intentat. Catalunya sempre anava una passa endavant a nosaltres. Però el positiu els seus avanços s’incorporaven a la nostra regulació lingüística
- L’Article 9 de l’Estatut fa referència a les “característiques comunes de nacionalitat dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera”. Què vol dir això de nacionalitat en termes jurídics?
Teòricament te una alt significat polític i jurídic i un exemple de que la Constitució es asimètrica com va posar de manifest fa molt de temps Miguel Herrero de Miñón.
A la pràctica el Tribunal constitucional a minimitzat la distinció a la Sentencia 31/2010, de 28 de juny sobre l’Estatut català quan no en va extreure cap distinció o diferencia jurídica entre nacionalitats i regions de l’article 2 de la Constitució.
L’Estatut inicial no diu que siguem una nacionalitat històrica i haurem d’esperar fins a l’any 2007. Però es refereix al seu art. 9 que les institucions d’ autogovern “orientaran la funció de poder públic en el sentit de consolidar i desenvolupar les característiques comunes de nacionalitat dels pobles de Mallorca, Menorca Eivissa i Formentera”. Això és possibilisme. Just se pensava en les comunitat autònomes de via ràpida es podien considerar nacionalitats històriques. Aquest article és un petit miracle i encert del nostre Estatut.
Un altre punt important és la normalització de la llengua catalana. L’Estatut de Catalunya no parla explícitament de normalització lingüística, i el nostre Estatut (art. 35) sí. Torna esser un petit miracle quant diu que “normalitzar-la ha de ser un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma”..
- El 1991 es debat al Parlament un intent de reforma de l’Estatut que finalment no acaba aprovant-se a Madrid.
Això ho feien els del PP d’aquí per posar en contradicció o desgastarel PSOE local. És un intent de reforma sense cap voluntat política.
LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
- La LNL sí menciona el català com a “mèrit”. Entra en contradicció amb el principi d’igualtat entre llengües?
Es cert, el mèrit no es és igualtat entre les dues llengües. La Llei de normalització després de la reforma de operada per la Llei 1/2016, de 3 de febrer tant sols exigeix que les bases de convocatòria per a la provisió de places inclouran una referencia expressa al coneixement de la llengua catalana.
La Llei de Normalització de les Illes Balears no té res a veure amb la catalana. És una llei molt programàtica i poc normativa, és un bell programa. I està molt acomodada a la nostra idiosincràsia, i la prova és que s’aprova per unanimitat. És una llei que ens ha anat bé, per dir-ho de qualque manera, però, per exemple, el model lingüístic a l’escola no queda definit. Quedarà definit pel Decret de Mínims i la Llei d’educació. La Llei de Normalització és bastant light, però ha fet la seva funció. I és important que s’aprovés per unanimitat, perquè fou aprovada per consens.
- Creieu que el model de la LNL és el d’un bilingüisme integral? Què és el bilingüisme integral?
Per veure si estam davant un model de lliure elecció lingüística o de bilingüisme integral cal respondre la pregunta següent: tenen dret els alumnes de l’ensenyament no universitari, a elegir la llengua en la qual es vehiculin els coneixements i que , per tant regeix en principi de lliure elecció lingüística? O no hi ha aquesta llibertat, perquè el coneixements s’ han de vehicular en les dues llengües oficialsi això significa que una part dels coneixements s’ha de de vehicular en la llengua pròpia de la comunitat, model de bilingüisme integral anomenat bilingüisme totalo igualitari?
I qui ha de fixar la llengua en que es vehiculin les assignatures de l’ensenyament no universitari son els poders públics,no els pares
El bilingüisme integral se contraposa al model de lliure elecció lingüística i implica que la majoria d’assignatures es vehiculin en català, que la llengua catalana sigui el centre de gravetat del sistema educatiu..
La Llei de Normalització no té un model lingüístic educatiu. Lo únic que té clar és que el primer ensenyament s’ha de fer en català i que al final del període d’escolarització obligatòria hi ha que conèixer les dues llengües oficials, en paraules de la Llei puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria Però tu no saps si aquests preceptes se mouran dins un model de bilingüisme integral o un model de lliure elecció lingüística. És una llei molt ambigua. Amb aquesta llei en la mà se pot muntar un model de lliure elecció lingüística, que és el que pretenen ara PP i Vox. Amb aquest sentit es molt mes clara la posterior Llei d’educació que eleva a rang de llei el que estava regulat al Decret de mínims que es la que va regular per primera vegada el model de bilingüisme integral a les Balears..
- El model de bilingüisme integral és possible en una situació en què socialment una llengua és molt més forta que l’altra? És efectiu?
Si es possible. Efectiu del tot no ha estat aquí. El model de bilingüisme de Catalunya ha estat més potent que el nostre. Basta veure lo bé que xerra català la gent de Ciudadanos… Així com ho hem duit nosaltres ha estat molt light.
21. I el model de doble oficialitat com el veis?
No és l’adient per les llengües minoritzades
El model bo és el que dóna una altra prioritat i una posició preeminent a la llengua del territori. I això no és el model que vol l’Estat. Lo ideal seria que a cada territori hi hagués una llengua oficial, sense perjudici que la gent se pogués relacionar o servirse en la llengua castellana. Això era el model de l’Estatut de Núria que volíem en el principi de la Transició. Jo ho vaig proposar a la meva tesi doctoral llegida a Barcelona l’any 1977,seguint les passes del sociolingüista valencià Rafael Lluis Ninyoles en el seu llibre “Bases per a una política lingüística democràtica a l’estat espanyol”, Valencia, 1976 És a dir, un model d’oficialitat única o de l’unilingüisme oficial però que fos compatible amb un dret personal a poder emprar o servir-se del castellà.
En definitiva, y com ja vaig posar de manifest a la meva tesi doctoral, el sistema de doble oficialitat basat en la ideologia bilingüista, aconsegueix que no es dugui a terme la normalització lingüística, perquè assegura la posició dominant de la llengua castellana fins i tot a les comunitats autònomes que tenen una llengua oficial pròpia.
ESTATUT DE 2007
L’Estatut de 2007 ja parla per primera vegada de “nacionalitat històrica”.
L’any 2006 a una de les primeres reunions de la Comissió per a la reforma de l’Estatut la vicepresidenta del Govern, na Rosa Estaràs, que era la presidenta de la comissió, va proposar que havíem d’incloure la referència a la nacionalitat històrica perquè sinó a Madrid no teníem pes/pintàvemres. Vaig quedar de pedra!
A nivell competencial, quina millora duu a terme el nou Estatut
El nostra estatut sempre s’ha caracteritzat per ser de baix perfil competencial però que a través de reformes va millorant.
La reforma de 2007 se millora la qualitat de tot el sistema competencial. Així competències de desenvolupament legislatiu i execuciópassen a ser exclusives i algunes competències executives passen a ser competències de desenvolupen legislatiu.Hi ha un increment de les competències exclusives i més competències en desenvolupament legislatiu i execució
S’incorporen noves competències però mos quedarem curs en les noves competències assumides per exemple policia o immigració..
A la Comissió per a la reforma jo volia introduir una tècnica que els meus companys van rebutjar, que era la descripció de les matèries i les submatèries, cosa que varen fer els catalans, els andalusos, els aragonesos i els canaris. Consistia en descriure les matèries urbanisme per exemple però també descriure també les submareries, per exemple, seguint l’exemple que hem esmentat, l’Estatut podria dir urbanisme que inclou en tot cas, la planificació urbanística, lagestió urbanística, la protecció de la legalitat urbanística, la disciplina urbanística,…. És a dir, concretar, fermar molt més. No ho varen acceptar tret d’algunes excepcions, perquè quan tu concretes, l’Estat recula. No deixa de ser un límit a les competències sagrades de l’Estat.
En resum poca cosa si ens comparem als estatuts català, andalús canari o aragonès.
Es va pretendre incloure el deure de conèixer la llengua catalana, sense èxit final. Què implicava aquest deure?
El que se pretenia era aquets deure respectea la llengua catalana. Un deure general de coneixement del català.
Aquest deure haguera implicat la presumpció de coneixementdels ciutadans de les Illes Balears,que ningú pogués al·legar desconeixent del català.Això és molt important, i s’hagués referit a tothom, no només els treballadors de l’Administració.
Aquets deure generalitzat de conèixer el català per tots els ciutadans de Catalunya,no fou admès per el Tribunal Constitucional a la Sentencia sobre l’Estatut català 31/2010, de 28 de juny, fonament 14 b, ja que segon el referit tribunal aquets deure no ve imposat per la Constitució i els Estatuts d’Autonomia no el poden exigir, i quedeclara que elconeixement del castellà es pot presumir i es tracte d’ un deure generalitzat. En canvi, el coneixementdel català just es pot presumir en l’àmbit educatiu i en les relacions de subjecció especial que vinculen a la Administració amb els seus funcionaris i per tant no es un deure generalitzat.
L’Estatut de 2007 crea el Consell de Formentera. Com recordeu el procés?
Hi havia una tensió històrica entre Formentera i Eivissa. És curiós que l’Obra Cultural Balear te una delegació a Formentera però no a Eivissa, on hi ha l’Institut d’Estudis Eivissencs. Jo en el moment de reforma de l’Estatut no n’era molt partidari de fer un nou consell. Trobava que era un excés d’administració per a un sol municipi, no perquè tengués res en contra dels formenterencs. Però tal vegada anava equivocat i sigui una solució correcta. Implicarà que Formentera no ha de dependre tant d’Eivissa.
Una altra qüestió era la separació entre diputats i consellers insulars. És adequat el canvi?
Sí. El nostre sistema era complicadíssim A resultes de la reforma de 1999 i davant el dilema de si les llistes al Parlament i als consells insular haurien de ser separades o no, la reforma adopta una solució de compromís que mitjançant un sistema d’incompatibilitats i renúncies voluntàries, el 50 % del electes de cada candidatura en cada circumscripció electoral podien ser membres dels consells insulars i no diputats .
Amb l’Estatut de 2007, en què canvia l’estatus jurídic dels consells insulars?
Pel que fa a l’organització la reforma estaturitza la Llei de Consells de l’any 2000.
Quant a les competències se fa una llista de competències pròpies, mentre que abans hi havia una llista de possibles competències per als consells que descrivia l’article 39 de l’Estatut d’Autonomia. A partir de llavors s’atribuïren directament però previ traspàsaquestes competències pròpies als consells insulars. Però, són competències executives eh! No legislatives. Tot i que els Consells tenen potestat reglamentari sobre aquestes.
A més de les competències pròpies es mantenen una llista de competències executives (11 més una clàusula general) com les de l’antic art. 39 de l’Estatut primitiu.
Els Consells insulars no just son corporacions locals sinó que també
institucions de govern de cada una de les illes, institucions de la comunitat autònoma i segons alguns autors serien institucions d’autogovern de la comunitat.
REFLEXIONS FINALS
Com se explica el magre resultat de la nostra autonomia?
Les causes són socials i polítiques. La societat illenca està poc cohesionada, amb escassa consciencia nacional, baixa autoestima i que no acaba de creure’s l’autonomia. La majoria del cos social, que es molt individualista i te poca estima per la cosa pública i elselements comuns(territori, llengua, cultura, sanitat, ensenyament, mitjans de comunicació, identitat, finançament autonòmic….) ha contemplat amb indiferència o perplexitat, i en tot cas amb poc entusiasme o passivitat, l’autonomia, no tant sols des de la vessant cultural sinó des del vesant econòmica. Tot això en un context d’un estat a la contra.
Vàreu participar de l’activitat del Grup Blanquerna. Com ho recordau?
Molt interessant per desvetllar la consciència nacional de la gent jove. Va ser una idea fantàstica d’en Climent Garau. Se va fer una feinada incommensurable amb els joves, que va desvetllar aquesta consciencia a tota una generació de joves. És un tema que ens hauria de preocupar molt. En Climent va ser capaç d’engrescar la joventut. Fèiem trobades a Lluc i a altres bandes, dúiem molta gent de fora…
Quin paper ha jugat l’Obra Cultural Balear en aquestes qüestions al llarg de l’etapa autonòmica?
Un paper cabdal. Però ha tengut etapes. Per exemple, l’etapa que jo vaig viure de N’Antoni Mir aconseguia diners de totes les administracions, del Govern, del Consell de Mallorca, de l’Ajuntament de Palma, de la Generalitat…fèiem campanyes de la normalització, cursos, concerts,trobada d’escoles mallorquines,el país a l’escola, la nit de la cultura, diades, reivindicàvem l’autogovern amb campanyes com volem comandar a ca nostra,suport del català a les escoles, les balears es presenten, coordinació de les anades a Prada, en matèria d’immigració les parelles lingüístiques, el Correllengua, suport a altres entitats germanes (Voltor, Paraula…)… Ara tot això no seria possible.
Com s’han desenvolupat les relacions econòmiques amb l’Estat (finançament autonòmic)?
Fatal. Som una de les comunitats que més aportam juntament en Madrid (derivat del factor de la capitalitat,que es tradueix en ser la seu social de moltes de grans empreses i organisme públics) en proporció al seu PIB i de les que rep menys per persona. Això ho tenc molt ben explicat en el meu darrer llibre, Què hem fet amb l’autonomia?. La gent no veu que tenir menys finançament significa tenir pitjors escoles, pitjor sanitat, pitjors serveis socials.
No han millorat les compensacions en matèria de insularitat
La nostra comunitat es la darrera en inversió estatal.
