(Madrid, 10 de diciembre de 1923) es un escritor, intelectual, político y guionista cinematográfico español, cuya obra ha sido escrita en su mayoría en francés. Biografía Hijo del intelectual republicano José María Semprún y Gurrea, en 1939, después de la Guerra Civil Española, se traslada junto con su familia a París, donde cursa estudios de […]
Ernst Thälmann
Ernst Thälmann (16 d’abril del 1886 – 18 d’agost del 1944) fou el líder del Partit Comunista d’Alemanya (KPD) durant bona part de la República de Weimar. Fou detingut per la Gestapo el 1933 i romangué pres durant onze anys, abans de ser afusellat a Buchenwald seguint ordres d’Adolf Hitler el 1944. El 1936, el […]
Antonio Gramsci
Antonio Gramsci (Ales, Cerdeña, 22 de enero de 1891 – Roma, 27 de abril de 1937) fue un político, pedagogo, filósofo y teórico marxista italiano. Biografía Sus padres fueron Francesco Gramsci (1860-1937) y Peppina Marcias (1861-1932). Francesco era originario de Gaeta y estudiaba derecho, pero al morir su padre, coronel de carabineros, debió encontrar rápido […]
Luis Ferbal Campo
(Alger ? s. XIX – Barcelona 1942) Professor i polític. Fou catedràtic de francès de l’Institut Balear i de l’Escola Normal, de Palma. Aficionat a l’arqueologia, excavà, amb Andreu Crespí Salom, la cova prehistòrica de Son Mulet (Llucmajor) i publicà diversos treballs en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (1928-30). Reuní i classificà un […]
Antoni Maria Sbert Massanet
(Palma 1901 – Mèxic 1980) Polític. Es titulà en enginyeria agrònoma i ciències polítiques a Madrid, on es destacà com a dirigent del moviment estudiantil contra la Dictadura de Primo de Rivera. Fou un dels fundadors (1927) de la Federació Universitària Escolar -FUE-, de la qual fou president (1928). A causa d’aquestes activitats fou detengut […]
Homenatge en el Castell de Bellver als represaliats a l’illa arran a l’alçament del 36
Bellver es retroba amb la memòria històrica de 1936 Cort destapà ahir dues plaques en homenatge als represaliats a l’Illa arran de l’alçament del 36 F.MARÍ. Palma. Restituir la memòria d’aquells que patiren els fets i les conseqüències del 1936. Aquesta és la feina que des de fa uns anys realitza l’Associació per […]
Memoria Civil, n.33 (17-08-1986): Vaixell Jaume I, l’infern dins la bodega
Vaixell Jaume I, l’infern dins la bodega, Memoria Civil, núm. 33, Baleares, 17 agosto 1986, Antoni Oliver El vaixell Jaume I va servir també de presó, durant un període que avarca del 25 de juliol de 1936, fins a mitjans setembre del mateix any. Les condicions de vida eran particularment dures. Qualificades de infernals per […]
Dragons de la mort
Unitat de milicians organitzada a Palma durant la Guerra Civil per Arconovaldo Bonacorsi, el 27 o 28 d’agost del 1936, Era la unitat de xoc per lluitar al front de Manacor contra els republicans. Al començament eren uns vint-i-cinc i arribaren a esser una cinquantena. El seu segon cap, després de Bonacorsi, fou el metge […]
Vicente Uribe Galdeano
Vicente Uribe Galdeano (Bilbao, 1897 – Praga, 1961) fue un político español, dirigente del Partido Comunista de España (PCE) y Ministro de Agricultura (1936-1939). Obrero metalúrgico, se afilió al PCE en 1923 e ingresó en su dirección en 1927. En 1936 fue el representante comunista en la elaboración del manifiesto del Frente Popular de cara […]
Jordi Martí Rosselló
(Palma 1891 – 1973) Escriptor i periodista. Sabater i fonador d’ofici, entre 1908 i 1915 col·laborà en diverses publicacions, com Ca Nostra, Es Gallet, Sa Llonja, El Obrero Balear i Es Puput. Residí (1915-17) a Alger, Barcelona i Buenos Aires. Des de 1917, publicà el setmanari Foch y Fum. El 1918, fou excomunicat pel bisbe […]
Ruiz Duarte, Andrés
Vivia a Andratx. Setanta-cinc anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i treballava esquena acalada sobre la terra: era el fosser del poble. Quatre mesos després d’haver assassinat el seu gendre, Manuel Rodríguez, l’assassinaren a ell, a Sa Teulera, en el Camí de Génova. Era la nit del vint-i-nou de desembere del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): […]
Joan Losa
Treballava de mecànic dentista i pertanyia a Esquerra Republicana. Empresonat a Can Mir, un vespre li anunciaren a ell i a En Cosme Llobera, també pollencí, que serien posats en llibertat. No s’ha tornat a saber res més d’ells. Possiblement moriren a Porreres. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg.98
Can Mir
Nom amb què era conegut un magatzem de fustes situat a l’avinguda de Joan March Ordinas, de Palma. Durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra, fou utilitzat com a presó destinada als presos polítics. Fou inaugurada el setembre de 1936, amb detinguts procedents del vaixell-presó Jaume I. Allotjava devers un miler […]
Jaume Lliteras
Era germà de Bernat i Joan, també afusellats. Ignor la data exacta de la seva mort i l’indret on es va produir. Tot i això no és aventurar suposar que morí a Son Coletes. Pertenyia al Partit Comunista. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 96
Bernat Lliteras
Era del Partit Comunista i exercia de Secretari del radi de Manacor. Pertany a una de les famílies més castigades per la repressió. Dos germans seus foren afusellats, i el seu pare sembla que també trobà la mort per la carretera. Ignor el dia en què es produí l’assassinat de Bernat Lliteras, però degué desaparèixer […]
Joan Lliteras
Fou assassinat possiblement a Son Coletes, com també ho foren els seus germans Bernat i Jaume. De Joan Lliteras sé que era corredor de bibicletes i que pertanyia, com els seus germans, al Partit Comunista. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 96
Martínez Tomàs, Vicenç
Vivia a Génova i era casat. Possiblement aquest home era tripulant del vaixell Jaume II i va ser condemnat a mort, en un judici celebrat el vint d’octubre del trenta-set a l’Audiència territorial. L’afusellaren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, el sis de març del trenta-vuit. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg.103
Martínez Tomàs, Manuel
Tenia quaranta-dos anys i era casat. Treballava de picapedrer. Tal volta pressentia la seva mort Manuel Martínez, perquè el cercaven el mes d’agost del trenta-sis, quan tota la terra de Mallorca es clivellava amb una desesperada queixa. Pressentia la seva mort. Manuel Martinez. El seu germà, Vicenç, quasi dos anys després, moriria afusellat. No volgué […]
Josep Bosch
Trenta-cin anys. Casat. Pertanyia al Partit Comunista i era forner. Tenia un forn en El Molinar. Va desaparèixer. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 40
Memoria Civil, n.34 (24-08-1986): Castell de Bellver, els moderns Jovellanos
Castell de Bellver, els moderns Jovellanos, Memoria Civil, núm. 34, Baleares, 24 agosto 1986, Antoni Oliver El Castell de Bellver, va esser també convertit, per les autoritats feixistes, a partir de juliol de 1936 en improvisada presó. Segons diferents testimonis consultats, hi va arribar a haver-hi prop de vuicentes persones detingudes, Els reclusos estaven a […]
Antonio Martínez Martínez
Vivia a la Ciutat de Mallorca. Quaranta cinc anys. Casat. Treia pedra per guanyar-se el pa. A aquest home, el trobaren mort a Sa Teulera, el quinze d’abril de l’any quaranta-dos Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 103
Joan Mas
Tenia uns trenta-quatre anys. Treballava de fuster i peranyia al Partit Comunista. Era un somniador de revolucions. Un dia del trenta-sis va desaparèixer i sembla que l’afusellaren en el Castell de Bellver. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs. 104
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, Austria, 20 de abril de 1889 – Berlín, 30 de abril de 1945), político alemán de origen austríaco, que estableció un régimen nacionalsocialista en el que recibió el título de Reichskanzler (canciller imperial) y Führer (caudillo, líder o guía) Como jefe del Partido Nacional Socialista Alemán de los Trabajadores (Nationalsozialistische […]
Friedrich Engels
Friedrich Engels (Barmen (Alemanya), 28 de novembre de 1820 – Londres (Anglaterra), 5 d’agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i co-fundador, conjuntament amb Karl Marx, de la teoria del comunisme modern. Friedrich Engels, Karl Marx, Jenny, Laura y Eleanor, 1864 Biografia Nasqué a Barmen (Renània, actualment Wuppertal) dins d’una família d’idees liberals moderades, […]
Karl Marx
Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític , sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, resumida en l’encapçalament […]
Pere Capellà Roca
(Algaida 1907 – Palma 1954) Dramaturg, poeta i glosador. Fill de Llorenç Capellà Garí i pare de Llorenç Capellà Fornés. Mestre nacional, exerci a Montcada i a Sants (Catalunya), on col·laborà en revistes esquerranes com Cultura obrera i a les mallorquines La Razón, d’Algaida i La Voz de Porreras. A la Guerra Civil, lluità com […]
Rebassa Garcies, Jaume
(Palma 1890 – Renicci, Itàlia 1943) Sindicalista i polític. Des de 1907 exerci de sabater a Mèxic, Marsella i Barcelona. Va esser secretari de la societat de sabaters La Igualdad (1918-19) i de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1921). Des de 1925, fou membre del comitè executiu de la Unió […]
Luis García Ruiz
(Màlaga 1877 – Palma 1949) Militar. Ingressà al cos d’enginyers el 1895 i, poc després, va esser destinat a Mallorca. Dirigí la construcció de la linea ferroviària de Palma a santany (1917) i el projecte tècnic de la secció subterrània de les estacions a l’escullera del port de Palma. A l’inici de la Guerra Civil, […]
Josep Tomàs Renteria
(Binissalem 1895 – Mèxic 1944) Polític. Es llicencià en medicina, especialitat d’odontologia. Militant del Partit Republicà Federal de Mallorca -PRFM-, el 14 d’abril de 1931 féu part de la Comissió Gestora que prengué possessió de l’Ajuntament de Palma. Fou regidor i batle de Palma (gener-desembre de 1933) i durant la seva gestió destacà la tasca […]
El Socialista
El Socialista és l’òrgan d’expressió oficial del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de la seva fundació, el 12 de març de 1886, apareixent amb periodicitat setmanal a Madrid. Des dels seus començaments va estar lligat a Pablo Iglesias, que en fou el seu director fins a la seva mort. En 1890 va passar a […]
Jeroni Massanet Beltran
MASSANET BELTRAN, Jeroni – Manitas– (Palma 18782-1934) Polític i advocat. Procedent del maurisme, fou fundador (1914) i president del Foment del Civisme (1914-17, 1926-27, 1930 i 1932-34). Fou director de La Vanguardia Balear. Defensor d’un centralisme autoritari i militarista, ha estat considerat el primer divulgador i apologista del feixisme a Mallorca. Escrivi Carpetazo, no hay […]
Segismundo Moret Prendergast
Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 1838-Madrid, 1913) Economista, jurista i polític espanyol. Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid i va obtenir la càtedra d’hisenda pública a la mateixa universitat. Dirigent liberal i defensor del lliurecanvisme, va destacar pels seus escrits sobre temes econòmics i d’hisenda. Va resultar elegit diputat independent per Almadén […]
Partit Liberal Fusionista
El Partit Liberal Fusionista (o simplement Partit Liberal) va ser un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874. El principal impulsor en fou Práxedes Mateo Sagasta que al 1880 agrupà els sector liberals més progressistes i fins i tot de centre-esquerra […]
Jean Jaurès
Jean Jaurès, cuyo nombre completo era Auguste Marie Joseph Jean Léon Jaurès (*Castres, Francia, 3 de septiembre de 1859 – París, 31 de julio de 1914), fue un político socialista francés. Biografía Miembro de una familia burguesa de provincias, obtiene el número uno en el acceso a la Escuela Normal Superior de la calle de […]
Juan de la Cierva Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel (Mula, 11 de març de 1864 – Madrid, 11 de gener de 1938) fou un advocat i polític espanyol que va ser ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, de Guerra, d’Hisenda i de Foment durant el regnat d’Alfons XIII i, novament ministre de Foment en l`´ultim govern […]
Antoni Fabra i Ribas
Antoni Fabra i Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 1879. Va estudiar a Barcelona. Va col·laborar de jove amb La Revista Socialista de Madrid (1903-1905), però signant com a Marco Antonio. El 1907 es va unir a Paris amb el grup de Jean Jaurès (L’Humanité). Va assistir al Congres socialista de Stuttgart […]