Felanitx
Tenia entre quaranta i cinquanta anys. Casat. Havia estat carrabiner i possiblement sustentava idees anarquistes. El detingueren a Porto Petro, perquè es negà a fer el salut feixista, a requeriment d’un escamot de falangistes. Conduït a Santanyí, va ser terriblement torturat. Era la nit del tres al quatre de setembre del trenta-sis, quan els rebels flairejaven la sang republicana a Porto Cristo. Diuen que a Martín Alvarez el mataren lentament, a cops i a punyalades, i algú va entretenir-se a tirar-li pebre coent a les ferides. Morí a la matinada, coincidint amb la fuita de Bayo, i els assassins, així mateix una mica empegueïts per la carnisseria realitzada, li passaren una corda pel coll i digueren que s’havia penjat. La malifeta però, era mala de dissimular. Tot i la por de parlar que consumia la gent, un bdoc no pogué estar-se d’exclamar. “Ho haurà tingut mal de fer aquest pobre home penjar-se, si tenia les mans engrillonades!”
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 23
